Dels cosins (Toni i Guille) a Jofre i ‘Dro’

Al Japó, i en aquest estiu, l’alemany s’ha emportat 30 jugadors. Continuen els cosins (Toni i Guille, un any més grans, però encara no tenen la majoria d’edat), continuen els Marc, ja intocables, recuperant-se Bernal de la greu lesió que va patir a Vallecas la temporada passada, assentat Casadó, que va arribar a ser internacional absolut en una progressió meteòrica. I ara emergeixen dues figures de què fa temps que parla als despatxos de la ciutat esportiva de Sant Joan Despí. Un és Jofre Torrents, lateral esquerrà (18 anys), complet, modern, profund, amb un aire de governar la banda esquerra amb autoritat. Els tècnics en diuen meravelles. Flick, que escolta amb atenció Deco i Bojan, pilar capital en aquesta transició cada vegada més ràpida cap al primer equip, també el tenia anotat.

La ‘generació Lamine’

Jofre fa nou anys que és al club, és a dir, mitja vida després d’aterrar procedent del Reus, de recórrer amb paciència franciscana totes les passes, capaç com va ser, a més, de superar una greu lesió al genoll –es va trencar els encreuats amb la selecció espanyola–, que el va tenir gairebé un any de baixa. Arriba al Japó com a tercera via després de Balde (21 anys) i Gerard Martín (23), un altre que amb la seva mentalitat i rendiment ascendent es va guanyar el visat als EUA l’estiu passat. Però en el Barça tenen dipositades enormes esperances a Jofre, fins al punt que han anul·lat qualsevol temptació de fitxar un lateral esquerre. No el necessiten.

És de la generació del 2007, és a dir, la generació Lamine, la mateixa de Pau Cubarsí, idèntica també de Marc Bernal. Jofre va signar al maig la renovació fins al 2028, entossudit el club a assegurar la continuïtat d’aquest talent defensiu, que va agrair la confiança que li va proporcionar Belletti en el juvenil A per recuperar-se, i no solament físicament sinó mentalment, d’una lesió tan greu i perillosa.

La creativitat gallega

"Somio debutar al primer equip", va dir llavors Jofre Torrents després d’estampar la rúbrica al primer contracte com a professional que va signar des que va arribar a 9 anys al Barça sent un tímid i silenciós nen que iniciava la carrera com a aleví exercint d’extrem. Fins que li van anar retardant la posició, com si fos una reedició de Jordi Alba, tot i que físicament estan als antípodes. Jofre fa 1,85 m; el defensa de l’Inter Miami es queda en 1,70.

Potser aquell moment per a Jofre és avui mateix i a l’altra punta del món. Es pot estrenar a Kobe, coincidint amb el primer partit de la gira asiàtica, lloc que també pot obrir la porta a l’arribada de Pedro Fernández, elegant centrecampista, de 17 anys, nascut a Nigrán (Pontevedra), fill de pare gallec i mare filipina. No el coneix ningú, de fet, pel nom. Tots li diuen Dro. I fins i tot el president Joan Laporta es desfà en elogis privats sobre el nen que trenca tots els ponts.

Notícies relacionades

Sarina Wiegman, la dona de les finals

Una final per segellar una era

Pertanyia al juvenil B, va jugar alguns partits en l’A amb Belletti i va arribar al club a l’inici de la temporada 2022-23. Tot just tres anys i ha passat de la seva estrena en el cadet B a treballar, com un més, amb el primer equip al Japó. Ni tan sols ha transitat pel filial, última estació que ja se salten molts joves que han destrossat barreres de precocitat. Dro entra per la vista. Tipus elegant, a qui el futbol flueix des que va aparèixer en les categories inferiors de l’Ureca de Nigrán, l’actual Val Miñor gallec, la mateixa acadèmia d’on van sortir els Alcántara: Thiago i Raphinha.

Mitjapunta creatiu i diferent, que sembla ballar al camp, amb una desimboltura que ja va captivar Flick la temporada passada, quan el va fer treballar amb el primer equip en l’últim entrenament, abans de l’última jornada a San Mamés contra l’Athletic, juntament amb Juan Hernández, també 17 anys. Els cosins ja són gairebé uns veterans amb Hansi. Dels EUA-2024 al Japó-2025. Toni, extrem dret (vuit gols en 24 partits amb el filial) va debutar a Barbastre amb el primer equip, i Guille, centrecampista (set gols en 39 partits), espera el seu torn, igual com també Diego Kochen (19), el quart porter, un altre dels fills de Flick a Àsia.