Lliçons de Valderrama, un fenomen inimaginable

Una imatge perdura entre els aficionats al golf de la Ryder Cup de Valderrama el 1997. Severiano Ballesteros, capità de l’equip europeu, muntat en un bugui, circulant d’una partida a una altra frenèticament, donant instruccions i ajudant a electrificar l’ambient sense agafar un bastó. Ballesteros, mort el 2011, va ser l’ànima d’aquesta Ryder que per primera vegada en la història no es va celebrar ni als EUA ni al Regne Unit.

Valderrama va ser la pionera a Espanya i Camiral n’agafarà el testimoni el 2031. De Sotogrande (Cadis) a Caldes de Malavella (Girona). Aquest cop ha sigut possible per la unió i la tenacitat de gairebé totes les institucions. Llavors, però, va fer falta una cosa diferent, i el carisma de Ballesteros va resultar crucial per arrossegar la Ryder Cup fora de les seves fronteres tradicionals.

Ballesteros ja va resultar instrumental per a la creació d’un circuit europeu el 1971 i per a l’obertura de la Ryder als jugadors continentals, fins llavors circumscrita a britànics i irlandesos. Aquesta modificació va fer reflotar el torneig, que va començar a col·leccionar episodis vibrants. L’edició de Valderrama en va ser un exemple.

Aquella Ryder Cup va despertar una passió pel golf a Espanya inèdita i ningú, en particular els polítics, ho va veure venir. "No era un esport gaire seguit a Espanya. Només es coneixia Ballesteros i no gaire més. Des del punt de vista polític, no s’esperava ningú l’èxit que havia de tenir", rememora a EL PERIÓDICO Javier Reviriego, director general del Reial Club Valderrama, que llavors era un veí de Sotogrande de 22 anys que va treballar per a Sky Sport. "Em vaig encarregar d’anar per dins de les cordes i dir al comentarista el bastó que feien servir en cada moment els golfistes. Com que jugava professionalment a golf i parlava anglès, em van contractar".

Desfilada de famosos

Van desfilar per les instal·lacions de Sotogrande els reis d’Espanya, l’expresident dels EUA George Bush o Michael Jordan, llavors en el pic de la fama. També l’actor Michael Douglas, el ciclista Miguel Induráin i el president del Comitè Olímpic Internacional, Joan Antoni Samaranch.

Les instal·lacions van presentar un ple total durant els tres dies de competició. Van venir aficionats de mig món, sobretot del Regne Unit i dels EUA. Els xalets de la zona es van llogar a preu d’or durant la setmana de l’esdeveniment i els hotels van aconseguir reserves fins i tot per a la cambra de l’escombra. Cinc grans transatlàntics van atracar al port d’Algesires, que van funcionar com a residència i com a casino. Hi havia més de mil periodistes acreditats, més uns 300 encarregats de la transmissió televisiva.

La passió es va desbordar en la plujosa última jornada, la dominical, quan Europa va segellar el triomf sobre l’equip nord-americà, que tenia un Tiger Woods de 21 anys que venia de conquerir el Masters, el seu primer major. El públic, fervorós, va envair el green en el moment en què l’escocès Colin Montgomerie va guanyar la partida decisiva, com si fos testimoni d’una proesa futbolística.

Les autoritats competents no es van acabar de creure l’interès per la competició i els accessos no es van adequar i van acabar resultant insuficients. Les cues es van eternitzar a la carretera que portava a Valderrama tant a primera hora del matí com, sobretot, a la tarda, al tancament de la jornada.

En qualsevol cas, la Ryder Cup de 1997 es va convertir en un anunci immillorable per a la promoció d’Andalusia, la Costa del Sol, el camp de Valderrama i els limítrofs a Sotogrande. "A partir d’aquest esdeveniment, Andalusia es va convertir no solament en una destinació de sol i platja, sinó que va impulsar el turisme de golf", certifica Javier Reviriego.

L’impacte d’aquella Ryder no va ser només posterior; anys abans ja va començar a situar-se al mapa dels golfistes aficionats. "Quan es va anunciar, el 1994, faltaven tres anys, i ja es va crear un interès. El nombre de visitants estrangers va començar a pujar".

Alimentar la marca

I després de la disputa del torneig, l’explosió. "Va tenir un gran èxit, amb una presència enorme de mitjans de comunicació. Cal tenir en compte que va ser la primera vegada que la Ryder Cup sortia dels EUA o el Regne Unit, i s’hi va afegir el debut de Tiger Woods. L’impacte de Tiger va canviar el golf, es va fer més global", explica Reviriego. Se’n va aprofitar Valderrama i també els camps veïns a Sotogrande. "L’impuls es va mantenir molts anys", afegeix. Algun estudi va xifrar en 235 milions d’euros actuals l’impacte. Reviriego entén el mètode del càlcul però relativitza la certesa de la xifra.

El director general de Valderrama recorda una lliçó que faria molt bé Camiral de prendre’n nota. "L’efecte no és pas il·limitat, no és etern. Has de nodrir-lo de bones decisions". El món va entrar en una crisi el 2008, els camps van baixar el nivell de serveis i també van acusar la davallada de visitants, recorda.

Notícies relacionades

L’època daurada de la ‘sincro’

Pogacar exerceix d’Induráin al cim de La Plagne

"A partir de 2011 i 2012 es va començar a invertir en els camps, en bons professionals per prestar un òptim servei, i ara vivim el nostre millor moment. El golf a Sotogrande s’ha convertit en una destinació prèmium", presumeix. Molts clients van optar per comprar una casa pròxima entre els projectes immobiliaris que van florir.

Recorda que no totes les seus d’una Ryder Cup han sabut aprofitar posteriorment l’empenta. "Cal fer les coses bé. Cal tenir cura de l’abans i el després". Valderrama ha sabut alimentar la marca i en l’actualitat continua acollint tornejos rellevants del calendari golfístic. No obstant, Reviriego reconeix que la dimensió que ha adquirit la Ryder Cup ara supera la seva capacitat. "Tal com ha crescut, nosaltres ja no podríem acollir-la". Un veritable gegant, doncs, acudeix el 2031 a Camiral.