Nova destrossa de Pogacar al Tour en la cronoescalada

Els equips arriben a l’infern de Peyragudes circulant per l’esquerra i amb la Guàrdia Republicana obrint-los pas. És un abisme i un caos d’embús. Sembla que ningú es vol perdre el que, sense ser una sorpresa, no deixa indiferent. Tadej Pogacar va aconseguir ahir la 21a victòria en el Tour de França, la quarta d’aquesta edició, i malgrat el sensacional ascens de Jonas Vingegaard, li va treure ni més ni menys que 36 segons d’avantatge i el va deixar a quatre minuts en la general.

És una màquina humana, com si hagués caigut a la poció màgica quan era petit. Semblava que Peyragudes, en comptes d’un port de primera categoria, fos una autopista plana per on el fenomen eslovè pujava impulsat per un do especial mentre els altres ho feien com a ràpids escaladors per dir-los una vegada més, i per segon dia consecutiu, que no hi tenen res a fer, que no serveix de gran cosa cap pla secret dissenyat pel Visma i que només un gat negre, pobra bèstia si se’l troba pel camí, el podria apartar d’un quart triomf en el Tour.

¿Què s’hi pot fer?

¿Què més ha de fer Vingegaard? Si fins i tot va doblar a la mateixa línia de meta Remco Evenepoel, el campió del món i olímpic de les contrarellotges, el tercer de la general, tot i que pels pèls, ja que el jove dofí de Primoz Roglic, l’alemany Florian Lipowitz, li ve amb empenta al darrere.

Vingegaard va pujar Peyragudes amb tots els honors i fins i tot va portar un casc tan horrible que semblava que li pesava. No s’arronsa, però. No fa l’efecte que corri entregat a la sort, i encara menys que estigui d’acord a acabar un altre cop el Tour en segona posició. No se sotmet, incloent-hi Jan Ullrich, com feien els rivals de Lance Armstrong els set anys de viatge per arribar enlloc. No va tirar la tovallola quan la dècada passada Chris Froome era el dominador del Tour. Encara hi és, puja de meravella i s’anima quan veu que pot atrapar Evenepoel, però és que, darrere seu, Pogacar, que va sortir l’últim, que lluïa el jersei groc, pujava més de pressa que una bicicleta elèctrica, sense defallir ni un sol moment i fent la sensació que més que patir ho passa bé amb una victòria més.

Qualsevol altre corredor que no hagués sigut Vingegaard hauria caigut doblegat per la bèstia eslovena. El danès, en canvi, resisteix i es va guanyar l’ovació dels milers d’aficionats que hi havia al cim de James Bond, una famosa muntanya que apareixia en l’entrega de la sèrie titulada El demà no mor mai.

Vingegaard és així, de gel, patint per dins però sense exterioritzar-ho i convençut, potser, que hi haurà un dia en què es produirà un miracle tan difícil com ara que aquest dissabte el guanyador a Superbagnères sigui un corredor diferent del de sempre, de Pogacar, inqüestionable, fort com un roure, amb unes cames d’escàndol i que corre amb una fam voraç que no es veia des que Eddy Merckx dominava el Tour, perquè ni Bernard Hinault, ni Miguel Induráin, ni Armstrong, malgrat estar esborrat de tot per trampós, ni el contemporani Froome, amb quatre victòries que semblen oblidades, van tenir aquesta manera tan extrema de córrer, sense donar una alegria a ningú, i encara menys a l’únic que com a mínim s’atreveix a respondre als atacs.

El demà, que no mor mai, diu que aquest dissabte arriba el mite del Tourmalet, juntament amb l’Aspin i el Peyresourde, abans que el Tour pugi per Superbagnères, molt a prop de la Vall d’Aran, la terra ciclista que va veure créixer un nen anomenat Luis Ocaña. S’entreveu una altra etapa, la 14a d’aquesta edició, carregada dels millors mites del Pirineu, un dia que és considerat com el segon més dur d’aquest any, només avantatjat per la cita de dijous que ve a Courchevel, ja als Alps.

Temps per mirar el paisatge

Pogacar arribarà de groc clar, de camí cap a la cinquena victòria d’etapa –l’any passat en va sumar sis– i ben tranquil per si es dona l’improbable cas que tingui un defalliment. Té temps per resoldre una crisi i fins i tot per mirar el paisatge i prendre una coca-cola o menjar una hamburguesa com va fer el dia de descans de Tolosa. "Continuo confiant en mi mateix", reivindica el danès Vingegaard. L’esperança és l’últim que s’ha de perdre. "¿L’etapa de demà? Seria bonic tornar a guanyar, però sense pressió", li va respondre Pogacar.

Tretzena etapa

1. T. Pogacar (Esl/UAE) ....23.00 min

2. J. Vingegaard (Din/Vis) ........a 36 s

3. P. Roglic (Esl/RB) ...........a 1.20 min

4. F. Lipowitz (Ale/RB) ......a 1.56 min

5. L. Plapp (Àus/Jay) .........a 1.58 min

General

1. T. Pogacar (Esl/UAE) ....45.45.51 h

2. J. Vingegaard (Din/Vis) a 4.07 m. t.

3. R. Evenepoel (Bèl/Sou) a 7.24 min

Notícies relacionades

Bany de masses per a Alberto Ginés anant cap a la final mundial

Clàudia Pina hi posa l’art

4. F. Lipowitz (Ale/RB) ......a 7.30 min

5. O. Onley (GBr/Pic) ..........a 8.11 min