Tornar a començar

"Un pilot que va deixar Sachsenring, el 2023, com un rodamon, malparat i sense alè, però que va aconseguir reconstruir-se no només físicament sinó, sobretot, mentalment, ha tornat a donar una lliçó de vida. Aquest Márquez menys alguna cosa, com l’anomena Carlo Pernat, va tornar el cap de setmana passat al seu jardí sense certeses, però amb la convicció de voler demostrar alguna cosa al món i, sobretot, a si mateix. Va ser una lliçó d’Esport però, sobretot, una lliçó de l’Esport. De la qual tots però, especialment, els seus detractors haurien d’aprendre: cau set vegades, aixeca-te’n vuit".

El veterà periodista italià Paolo Scalera (gpone.com) arrencava així el seu article d’opinió de diumenge a la nit, quan Marc Márquez Alentà, de 32 anys, vuit vegades campió del món i actual dictador del Mundial de MotoGP, aconseguia el seu quart doblet (victòria dissabte i diumenge) de la temporada.

Scalera, com molts dels presents a la sala de premsa de Sachsenring, no podia menys que mostrar la seva admiració, no només per tot el que ha fet el més gran dels Márquez sinó per la manera que ho ha fet i, sobretot, pel viacrucis d’operacions, rehabilitacions, gimnàs i entrenament que ha hagut de superar des que, el 2020, es va fracturar l’húmer dret.

Amb aquest reconstruït Marc Márquez vam poder dialogar mentre guardava torn a la sala de premsa de Sachsenring. I vam parlar de tres dolorosíssims casos, de tres desgràcies, sinó tan greus i desesperants com la seva, que va durar tres anys, sí tan desgraciades com aquell accident de Jerez que va truncar la millor trajectòria en dècades d’un esportista. Marc hi era quan el campió Jorge Martín va tenir les greus caigudes a Sepang i Qatar que han ajornat la seva estrena com a campió, cosa que farà aquest cap de setmana, a Brno (República Txeca). Marc va veure, per TV, com el tennista búlgar, propens a les lesions, s’ensorrava a la Centre Court, de Wimbledon, amb ruptura parcial del pectoral dret, quan estava humiliant el número 1 mundial, l’italià Jannik Sinner. I Marc va veure, per TV també, com Jamai Musiala, del Bayern de Múnic, es fracturava el peroné i el turmell esquerre al Mundial de Clubs dels EUA.

En el pitjor moment

Notícies relacionades

Flick elogia Joan Garcia en un altre matí sense Ter Stegen en el camp d’entrenament

L’estiu de Lamine

"Quan et passa una desgràcia així cal tenir gent al teu voltant que t’ajudi a parar el cop", deia Marc. "Terrible perquè et passa a tu i només a tu. Primer, perquè això no ho pot entendre ningú millor que tu i, segon, perquè t’ha passat, com els va passar a aquests joves, quan estaves en un dels millors moments de la teva carrera. I no és el mateix lesionar-te de gravetat quan estàs a la cúspide, que quan estàs lluitant per ascendir". "El segon aspecte que crec que és fonamental per tornar a començar és mentalitzar-te que ho aconseguiràs, que podràs tornar a ser el d’abans, sigui quina sigui la lesió", deia el nou líder de Ducati. "Que t’hagi passat aquesta desgràcia sent al cim també et pot, t’ha de, servir de motivació: torno a ser allà a dalt ¡què carai!".

Marc creu que segueixen sent vitals, fonamentals, les ajudes de la gent del teu voltant. "En el meu cas, per exemple, els meus pares, Roser i Julià; el meu germà Àlex, un autèntic tresor, el millor motivador del món; José, el meu amic i assistent de tota la vida; el meu equip als circuits, la meva segona família; els doctors, els cirurgians, els fisios... No només t’han d’empènyer en la lluita, ajudar a superar-te, ser-hi sempre, sinó que de vegades, és bo que t’enganyin, que et diguin ‘vinga, que això va fabulós’, quan, probablement, no has avançat ni un metre, però t’ho han de dir, t’han d’enganyar, forma part de la tornada".