Sense transformació social a Rocafonda

"¡Per fi tindrà cotxe!", crida un nen amb els braços en alt al barri de Rocafonda (Mataró), després de conèixer la notícia: Lamine Yamal compleix 18 anys. "M’agradaria tenir-los ja", diu un altre en la pista que va engendrar el futbol de l’atacant blaugrana.

Des de les primeres hores del matí, un grup de criatures ronda pel camp. Només el sotragueig d’una perforadora en obres silencia les seves rialles. "Els molestem una mica amb el soroll", reconeix un operari al carrer. Aquest té clar què fer amb la nova samarreta del Barça: "Si Lamine es posa el 10, caldrà comprar-se-la".

A pocs metres del terreny de joc, l’ombra dels arbres o els bancs de fusta són un refugi en època estival. Els grans descansen; els petits es diverteixen. També en el camp municipal del CF Rocafonda. Al costat del poliesportiu on jugava de petit l’estrella culer, el verd de la gespa artificial contrasta amb el gris de la carretera. A l’accés posterior de l’estadi s’acoblen desenes d’infants. I dos monitors surten a escena: Oussama (18) i Adam (16).

"Es riu de tu quan et regateja o et fa una passada entre les cames", fa broma el primer que sap les conseqüències de picar Yamal jugant a futbol. "Tot i que li facis algun palet, no s’enfada", apunta Adam, més tímid en el relat. Tots dos destaquen la "humilitat" de l’atacant. Una opinió que difereix amb la d’algun veí: "Ni ve, ni fa res", manifesta un avi d’uns 70 anys. "Els nens estan més il·lusionats amb l’esport, però aquí no hi ha hagut encara una transformació social", afirma Rocío Escandell, presidenta de l’Associació de Veïns de Rocafonda. Des de l’entitat, aclareixen que volen "fer coberta la pista on jugava Lamine": "Som 11.000 habitants i hi ha pocs equipaments perquè els nens juguin. El que ens diuen les institucions s’ho emporta el vent", lamenta.

Notícies relacionades

L’Espanyol canvia de propietari i passa a mans del grup del Burnley FC per 130 milions

El Chelsea ha guanyat més de 100 milions: això és el que s’ha embutxat al final cada equip en el Mundial de Clubs

És el vent el que engalana part del barri. La brisa escampa les fulles dels arbres per la plaça Joan XXIII. Allà, l’extrem donava tocs a la pilota de petit. Això, ara, està prohibit. "Respecteu el descans del veïnat", diu una senyalització. En un bloc d’edificis del lloc, el jugador va viure acompanyat del seu pare, àvia i oncle. Al juliol, aquest últim marxa de Rocafonda. "Tancat per vacances", es llegeix a la persiana del Bar Cafeteria LY 304.

Uns carrers més amunt, es troba un altre establiment. Es diu El Cordobés. Sobre la barra, s’acobla una muntanya de cartes. "Són totes per a Lamine", relata Juan Carlos, el gerent del bar. "Arriben de la Xina, Corea o Europa", explica alhora que un client crida: "¡El tallat!". "Tot l’hi dono al pare o al cosí. Ells l’hi entreguen a Lamine i ell el firma. M’arriben samarretes, braçalets... Després el remeto a l’usuari", comenta el restaurador, quan ensenya l’interior d’un dels paquets que ha rebut. Mostra una imatge del jugador celebrant un gol. Hi fa el gest del 304: els tres últims números del codi postal del barri de Rocafonda. Aquest diumenge, Lamine Yamal compleix 18 anys. "Segur que rebo cartes de felicitació per a ell", afirma Juan Carlos, conscient de la dimensió de la data per al futbolista blaugrana. Arribar a la majoria d’edat no només permet "per fi, tenir un cotxe", sinó assumir la responsabilitat una mica més important: conduir les regnes d’una vida.