Un futur esplèndid

Que ens quedi clar que tota la confiança que avui tenim en el míster se n’anirà en orris en el moment en què perdem dos partits a casa: "Es nota que no té experiència; li falta presència". En cas contrari, serem els primers a proclamar la paraula malastruga: Europa.

Ja ens va passar l’any passat i no som els únics, perquè passa en tots els equips en cada exercici. Per Nadal de l’any passat, l’afició del València no podia aspirar a res més que no fos tancar la temporada amb dignitat i pretendre que el descens no fos traumàtic: va acabar la Lliga acariciant Europa.

¿Què dir de l’Atlètic de Madrid? Que va començar com a aspirant al títol, va passar per candidat, un penal en la Champions (del qual la UEFA va reconèixer finalment que avui s’hauria de repetir) el va enfonsar moralment i va acabar el torneig capbaix. L’entorn merengue va cessar Carlo Ancelotti deu vegades i moltes altres el va necessitar.

Notícies relacionades

El boom dels escacs es manté sis anys després de la pandèmia

Tretze partits de sanció per al porter Andrada

Aquesta campanya periquita d’amor indestructible ja ha ingressat els diners de més de 22.000 socis en menys d’una setmana. Tres mil més que a hores d’ara de l’any passat, o mig aforament de l’RCDE Stadium. Però sobretot hi ha una cosa molt important que em fa feliç, que m’apassiona i que he estat constatant en les meves últimes visites al temple: la cada vegada més creixent i il·lusionant presència de gent jove, de menys de 25 anys, que se sumen i aposten per un club dins d’un entorn mediàtic anòmal. És impressionant. ¿Algú s’imagina on podríem arribar si la nostra presència en els mitjans fos ja no la mateixa, sinó almenys proporcionalment semblant a la que es produeix a Madrid, Sevilla, València o País Basc?

Doncs aquí continuem presents, tocant els collons des de 1900, amb un futur espectacular.