Ancelotti, condemnat a un any de presó per frau a Hisenda

La responsabilitat civil derivada de la penal es declara en favor de la Hisenda Pública per import de 386.361 euros, que s’entén satisfeta amb l’ingrés de l’esmentada suma efectuada pel tècnic ja el desembre del 2021.

Segons la sentència, l’actuació d’Ancelotti revela "un coneixement clar del deure tributari derivat de la seva residència fiscal a Espanya a l’exercici 2014, així com la voluntat conscient d’eludir el pagament d’impostos dels rendiments obtinguts de l’explotació dels seus drets d’imatge". Ho va fer, continua la resolució de l’Audiència, mitjançant "mecanismes artificiosos de creació de l’estructura societària".

"Intenció de frau"

Segons la justícia, "l’existència d’assessorament jurídic i fiscal professional, tal com va mantenir l’acusat en el seu interrogatori, no exclou el dol quan els fets són manifestament fraudulents i les estructures utilitzades no responen a una lògica econòmica real". Afegeixen els jutges que l’"ocultació deliberada d’ingressos, mitjançant estructures opaques i entitats en paradisos fiscals, acredita una intenció defraudadora". La resolució al·ludeix també la pèrdua de la possibilitat d’obtenir subvencions o ajudes públiques i del dret a gaudir dels beneficis o incentius fiscals o de la Seguretat Social per temps de tres anys. Igualment, s’imposa al tècnic la inhabilitació especial per a l’exercici del dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna.

En la seva declaració en el judici celebrat el passat 2 d’abril, Ancelotti va manifestar que va ser el club blanc el que li va suggerir la creació de societats per cobrar drets d’imatge i va negar haver tingut coneixement que amb aquesta fórmula fes "una cosa que no era correcta". La Fiscalia demanava per a ell quatre anys i nou mesos de presó per eludir el pagament a Hisenda dels tributs per aquests drets.

Pena mínima prevista

En la seva defensa, l’exentrenador va explicar que des del club blanc li van apuntar que podria crear empreses per a cobrar per drets d’imatge el 15% dels 6 milions nets que va negociar obtenir com a salari en sis anys, una cosa que li va semblar normal perquè "ho tenien tots els futbolistes". Al llarg de la seva declaració, Ancelotti va insistir que ell sempre va entendre que el que havia cobrat per drets d’imatge era part del seu salari perquè ell volia guanyar 6 milions nets i és el que va acabar cobrant.

Notícies relacionades

L’estrena del Camp Nou amb el Gamper, en suspens a falta d’un mes

Xabi Alonso es traeix a si mateix i té un greu problema amb Mbappé i Vinícius

Els magistrats Carlos Martín, Juan José Toscano i Diego de Egea creuen, però, que sí que ha existit delicte, si bé apunten que a causa de "les circumstàncies personals de l’acusat i de la gravetat dels fets, és procedent la imposició de la pena mínima prevista".

Quant al pagament per avançat, els jutges rebutgen que es realitzés a tall de reparació. Assenyalen que l’abonament per part de l’acusat es va deduir "de la diligència d’embargament de maig de 2021 sobre sous, salaris, pensions i altres quantitats percebudes per Ancelotti que va ser emesa per l’Agència Tributària comunicada al Reial Madrid". No va ser fins mesos més tard quan Ancelotti va autoritzar al club a ingressar la quantitat reclamada a compte dels seus honoraris.