De dol al vol

No, no era broma. Nico Williams ha decidit quedar-se al seu Athletic. El noi ha preferit Bilbao i continuar corrent la banda de San Mamés abans que vestir-se de blaugrana i formar part del projecte més il·lusionant des que vam descobrir que Alves era capaç de frenar Cristiano només amb la mirada, en el patètic Reial Madrid de Jose Mourinho. I és clar, el barcelonisme majoritari, aquest que ja havia reservat el dorsal per a Nico i l’havia aparellat amb Lamine en la futura presentació del nou 10 blaugrana, ha rebut la notícia com qui descobreix que la piscina que li van prometre tenia aigua, però plena de meduses.

El fet cert és que divendres va fer mal. Va fer molt de mal. A mi, i al 85% de culers que participàvem i dèiem el "sí, ho vull" en les desenes d’enquestes que es van fer sobre l’arribada del navarrès. ¿I ara? De moment resulta còmic mirar xarxes i llegir que avui tothom diu que eren entre el 15% que no ho volia... No cola. Nico feia olor de fitxatge de veritat i gairebé tots somrèiem davant aquesta arribada... Tenia futbol, joventut, complicitat amb els nostres, somriure net i alegria. Ingredients per fer-la grossa, però no serà. Ara bé, una cosa és el dolor i una altra de molt diferent és muntar un drama shakespearià. No fitxar Nico no és la fi del món, potser només és el final d’un hype alimentat per una negociació retransmesa en directe, com jo no recordava. Que no vingui no significa que el projecte caigui, al contrari: pot ser que ara ens centrem a reforçar on cal i no a acontentar-ne alguns.

Notícies relacionades

Els genis decideixen quan ser-ho

Pedri va encendre el llum amb un sublim cacau amb la dreta

Sobreviurem

El dol, això sí, cal passar-lo ràpid. Ja hem plorat prou per cracs que no van arribar mai: Verratti, Bernardo Silva o Messi (en la versió ressuscitada). Podem superar-ho. Som el Barça. Si hem sobreviscut a Setién, i al seu 2-8 en una pandèmia de grades buides, sobreviurem que Nico s’estimi més ser lleó i intranscendent, que culer i referent. ¡Menys plorar i a volar! Que rodi la pilota i que el següent 2-8 sigui al barri d’Indautxu i el xaval ho vegi de prop i en directe.