Espanya vol tancar el cercle

La revolució va començar als seients d’aquest avió quan les jugadores van dir prou. D’allà, deixant refredar les coses i amb el pas dels dies, hi va haver un primer punt d’inflexió. Quinze futbolistes van decidir plantar-se, amb el suport de les capitanes, per demanar una professionalització real i amb garanties de l’equip. Van ser mesos de molta tensió, de bàndols i discussions. Va ser necessària la intervenció de moltes persones per poder redreçar les converses que asseguressin aquestes mesures que les futbolistes demanaven. Va costar, però quan quedaven tan sols uns mesos per al Mundial d’Austràlia i Nova Zelanda, algunes van decidir tornar.

No hi havia gaires garanties. En part era un acte de fe com a resposta als petits passos fets. Van dipositar la seva confiança en unes promeses que a priori havien de portar als canvis reals que havien demanat. I, com si d’una pel·lícula es tractés, Espanya va tocar el cel. Va tenir el que pensava que seria el seu final feliç. Entre els dubtes i la incertesa, es va colar el futbol i la tossuderia. La tenacitat i la perseverança d’unes futbolistes que sempre han posat la mateixa importància a l’esport com a la reivindicació. Tot i que no sempre fos fàcil. Espanya es proclamava campiona del món el 20 d’agost del 2023. El que semblava el punt final de la història tan sols va ser un canvi de capítol.

El punt d’inflexió

Durant la celebració, qui en aquell moment era el president de la Federació Espanyola de Futbol, Luis Rubiales, va plantar un petó sense consentiment a Jenni Hermoso. Aquest acte, que ha sigut condemnat ara per la justícia com a agressió sexual, va tornar a fer tremolar els fonaments. Tot i que aquesta vegada no només de l’ens federatiu, sinó també de tota la societat espanyola. Va generar un nou debat, aquesta vegada molt més profund.

I allà va arribar el veritable canvi. Va néixer en la unió per primera vegada del futbol femení. Totes van dir: "S’ha acabat". No només davant una agressió sexual o una assemblea surrealista on Rubiales es va encaixonar a la seva cadira sense cap intenció de demanar disculpes. Allò que no havia acabat de sortir bé amb les 15 ara tenia una força molt més gran. Un comunicat i tuit canviarien per sempre la història d’Espanya i forçarien una reestructuració interna de la RFEF que va permetre un relleu en la presidència i a la banqueta.

No obstant, els canvis reals només són visibles quan deixes passar el temps. Allà et permet diferenciar el pedaç de la solució. I la voràgine que es va desencadenar després de l’ocorregut en el Mundial va deixar en un segon pla tot el tema esportiu. Quan s’hi va tornar a posar el focus, es van veure massa llacunes en una transformació que s’anava fent a batzegades. Amb el relleu de Montse Tomé a la banqueta i l’arribada de Markel Zubizarreta, la RFEF se les prometia felices. Semblava que les bones intencions desembocarien en uns canvis que realment han trigat més a arribar.

Notícies relacionades

Alejandro Valverde: "Pogacar és el candidat a la victòria, però no ho tindrà fàcil amb Vingegaard"

Scariolo anuncia que deixa la selecció després de l’Eurobasket i posarà rumb al Reial Madrid

Tot i que això no va fer que Espanya deixés de guanyar. La selecció espanyola es va proclamar campiona de la Nations League i es presentava als Jocs Olímpics de París, ja en l’horitzó, com el següent trofeu a aixecar. Però això mai va passar. De fet, va arribar al país amb una confiança que s’anava diluint davant actuacions poc convincents. Vam veure una Espanya bastant irreconeixible que va acabar amb un quart lloc després de caure contra Alemanya en la lluita pel bronze. Tampoc va merèixer gaire més l’equip de Tomé, que es va veure superat per les circumstàncies.

I ara Espanya torna a la cita on tot va començar. Una nova Eurocopa és a punt de començar i amb ella l’oportunitat de redimir-se. El conjunt de Tomé, que no ha acabat de ser sòlid aquest any, arriba a Suïssa amb la determinació d’aixecar per primera vegada en la seva història el trofeu europeu. Amb una estructura molt més professionalitzada gràcies a una aposta bastant més real per part de la RFEF en elles, les opcions hi són. Surten com favorites, sense anar més lluny.