Els ‘tardejos’ del Barça

Els ‘tardejos’ del Barça
1
Es llegeix en minuts
Francisco Cabezas
Francisco Cabezas

Cap d'Esports d'EL PERIÓDICO

ver +

El Barça ha muntat tardejos per a aquest mes de juliol amb vistes a les obres de l’Spotify Camp Nou. Hi haurà hamaques, zona chillout amb dj i música d’ascensor –¿per què no ve Travis Scott a animar la cosa?–, una happy hour de granissats –que, amb aquesta calor, les begudes amb alcohol deshidraten–, i una estona de goig veient un partit de futbol en una pantalla mentre els creadors de contingut alimenten els seus comptes d’Instagram. Hi haurà qui critiqui la iniciativa perquè, ai, tot en aquesta vida ens ha de semblar malament. Però el club, a la seva manera i amb els turistes com a peça ja indispensable, continua connectant cables per aprofitar i monetitzar l’enamorament adolescent de la seva afició global amb l’equip de Flick i Lamine Yamal.

Albert Martín procura a les pàgines d’EL PERIÓDICO desxifrar si, després del temps ombrívol del Barça de Bartomeu que va deixar el club amb les vergonyes a l’aire –econòmiques i morals–, Joan Laporta se les ha apanyat per baixar el moribund de la creu. Així ha sigut. Sens dubte. Tot i que hauran de passar anys per saber a quin preu. Els brots verds, publicitats per la millora de la qualificació del seu deute i els patrocinis que portarà el nou estadi, donen certa estabilitat financera. Però amb el dubte de saber si el soci, presumpte amo del club, encara hi pinta alguna cosa.

Notícies relacionades

De moment, les criatures es desviuen per comprar les noves samarretes que aquesta setmana surten a la venda; somien veure estampats sota el seu clatell el 10 de Lamine; saliven amb els balls del geni de Rocafonda amb Nico Williams mentre l’Athletic jura en arameu; i ni tan sols han de pensar què farà Ter Stegen amb la seva vida, perquè ja s’ha acostat Joan Garcia després de ser arrencat de l’Espanyol. És tan estimulant l’escenari que, en realitat, a pocs importa que el deute creixi, que s’hagin de vendre actius mentre els creditors es freguen les mans, o que calgui estar pagant la remodelació del Camp Nou fins al 2050.

Als que ens agraden els tardejos, potser, ja se’ns haurà passat l’arròs llavors.