Brots verds en l’economia del Barça

Els experts mantenen els seus dubtes malgrat els recents anuncis en positiu del club davant la pròxima tornada al nou Camp Nou.

Brots verds en l’economia del Barça
7
Es llegeix en minuts
Albert Martín
Albert Martín

Corresponsal econòmic d'EL PERIÓDICO

ver +

Acostumat des de l’agònic final de l’era Bartomeu a les notícies dramàtiques en matèria econòmica, en tot just un mes el Barça ha encadenat notícies positives respecte a les seves malmeses finances. La millora de la qualificació del seu deute, el refinançament d’una part del passiu o la posada al dia amb el pagament a il·lustres creditors que havia quedat ajornat en el seu moment (Messi, Griezmann o Coutinho entre ells) s’han succeït al llarg del juny. Ahir el club anunciava que els patrocinis vinculats al nou estadi li proporcionaran 43 milions d’euros anuals i fins a 331 milions ja compromesos de cara als pròxims anys.

Així mateix, l’afició ha constatat una certa ambició a l’hora de fitxar (Joan Garcia, primer, amb totes les mirades posades en la clàusula de Nico Williams) per canviar un relat instal·lat durant un lustre en un cert pessimisme que amenaçava, fins i tot, el model de propietat d’un club que està en mans dels socis.

Clau per a aquest sobtat optimisme va ser la nota de l’agència de ràting Morningstar DBRS, que anunciava recentment que ha millorat la qualificació de deute de l’entitat blaugrana d’estable a positiva i justificava la seva decisió sobre tres pilars: "La millora del rendiment financer del club en les dues últimes temporades", gràcies al control de costos i a uns ingressos més elevats, que portaven l’agència a concloure que el club es troba en el camí de tornar als fluxos de caixa positius i a estar en posició de desendeutar-se.

Més de 60.000 espectadors

Un aspecte clau en la decisió de Morningstar és que considera que els riscos derivats de la construcció del nou Camp Nou són "limitats" i que la tornada a l’estadi aquest agost amb capacitat per a 62.000 espectadors és realista, per la qual cosa ha pres la decisió de desconsolidar el deute de l’Espai Barça del del club per si mateix. Així mateix, l’agència recordava que ja el 2024 el club va tornar a ebitda (beneficis abans d’interessos, impostos i depreciacions) positiu per primera vegada en quatre anys.

Morningstar DBRS calcula que el 2027 els ingressos del Barça es dispararan fins als 1.100 milions d’euros (en l’última temporada de la que es coneixen els números, la 2023-24, aquesta xifra va ser de només 763 milions, llastada per l’exili a Montjuïc). Uns dies després, i segons els experts consultats, com a conseqüència directa de la nota de Morningstar, el Barça va aconseguir refinançar a llarg termini fins a 424 milions d’euros del deute de l’Espai Barça en condicions millors de les que existien fins ara i fins al 2050.

A l’espera de conèixer en detall els números de la temporada 24-25, que es va tancar aquest 30 de juny, i es faran públics l’octubre o el novembre, ¿fins a quin punt està justificat l’estat d’optimisme actual? ¿Són sòlids els brots verds de l’economia blaugrana?

Un primer aspecte per valorar passa per la comparació amb l’estat de la caixa forta del club el 2021, quan la junta de Joan Laporta va prendre possessió. "La situació econòmica és avui millor que el 2021", assegura Iván Cabeza, economista, professor d’Empresa de la UB i expert en finances del club. Segons recorda, el 2021 hi havia 500 milions d’euros de factures no pagades, amb el club en fallida tècnica. "En el dia d’avui tot és més estable: hem deixat l’uci i estem a planta", explica.

"El problema és com hem arribat fins aquí", reflexiona Cabeza. "T’has venut patrimoni, has avançat ingressos i augmentat el deute". En la carrera de la junta del Barça per evitar la ruïna, dos moviments han sigut especialment qüestionats: d’una banda, les operacions per avançar ingressos que havien d’arribar en anys successius (com la venda del 25% dels seus drets televisius de 25 anys per 667 milions); i d’altra banda, les dubtoses operacions, com la fallida venda de Barça Studios per 208 milions.

"Les palanques no són il·lícites, però estàs renunciant a ingressos futurs i perdent patrimoni; caldria evitar-les", apunta David Valero Carreras, actuari i expert en les finances del Barça. Fonts del club consultades per EL PERIÓDICO admeten aquest punt. "La venda d’actius no és la millor opció de gestió a nivell financer", admet el Barça, que recorda que responen al fet que el club "es trobava en una situació econòmica complicada i necessitava efectiu per mantenir el seu nivell competitiu". S’ha de recordar que després de l’estiu del 2022, quan va començar aquest camí, el Barça, en una situació econòmica precària, ha guanyat dues de les tres Lligues que ha disputat. Les mateixes fonts del club afirmen que aquestes operacions han suposat únicament "la pèrdua d’aproximadament un 5% de la xifra de negoci recurrent".

Fitxes fora de mercat

Els dubtes dels experts consultats per aquest diari apunten també a un fet clau: en els últims anys, el Barça ha sigut incapaç de generar beneficis per la seva acció ordinària, sense la venda de jugadors. "En cinc anys s’han perdut 1.000 milions d’euros, i això és bàsicament herència, però no només herència", apunta Cabeza, amb referència als sous "desproporcionats" que va firmar el president Bartomeu als jugadors.

"Les vendes de jugadors no poden ésser resultat ordinari: si tu vens sabates, has de guanyar diners venent sabates, no venent les màquines amb què les fas", afegeix Valero. Segons la seva opinió, és imprescindible que el Barça torni al camí dels beneficis. "En els últims anys el club s’ha acostumat a conviure amb fons propis negatius, una cosa impensable en una empresa normal", apunta aquest expert.

Respecte a aquests fons propis negatius, el club reivindica que la situació s’ha anat revertint. Fonts de l’entitat recorden que des del 2021 s’ha passat de "455 milions d’euros negatius del març del 2021 als -90 milions d’euros actuals".

La complexitat de la situació que viu el Barça ha vingut acompanyada de la sortida de directius de l’àrea econòmica per la suposada intervenció de Joan Laporta en aquest àmbit. El cas més conegut és el de Ferran Reverter, que va deixar la seva condició de conseller delegat de MediaMarkt per ser el primer executiu del Barça i va abandonar el càrrec menys d’un any després. Jaume Giró, que havia de ser el vicepresident econòmic del club; Jordi Llauradó, directiu responsable de l’Espai Barça o Eduard Romeu, vicepresident econòmic, també van marxar del projecte, juntament amb un grapat de directius responsables de l’àrea econòmica. "La gent se’n va quan entén que Laporta no vol portar el club com cal, sinó a la seva manera, amb personalismes i curtterminisme", diu una veu que coneix aquestes sortides de primera mà. Consultat referent a això, el club reivindica que disposa d’una "estructura executiva en la part econòmica" que compta amb l’ajuda de directius relacionats amb els aspectes financers i de la Comissió Econòmica.

El problema de fons que travessa el debat sobre la situació econòmica del Barça és de deute i té fins i tot un vessant filosòfic. "Estem condemnats a tenir un deute perpetu, i més a prop d’haver de vendre el club que de recuperar-lo", apunta Iván Cabeza. Entre economistes existeix un viu debat sobre si els Estats estan legitimats per renegociar els seus deutes eternament sense arribar a tancar-los, una cosa que acaba afectant les generacions que estan per arribar. El Barça deu prop de 1.200 milions d’euros, als quals s’afegeixen els 1.500 del nou estadi. Fonts del club recorden que el deute de l’Espai Barça es pagarà amb els ingressos que generi, i que el club ja ha començat a amortitzar el deute tal com estava previst amb un primer pagament l’octubre del 2024".

La tornada a l’1:1

Notícies relacionades

Un exemple de les dificultats que té el club per convèncer tercers del bon estat de la seva economia s’ha vist en els últims temps amb la consecució de l’anhelat 1:1 que fixa la Lliga i que facilita les noves contractacions. En els últims dies s’ha apuntat que el Barça està a prop d’aconseguir la llum verda de l’auditor a 100 milions d’ingressos procedents dels seients vip del nou Camp Nou. Perquè això passi, hi ha d’haver la certesa que el club tornarà a jugar a l’estadi aquest agost, una cosa que l’entitat dona per feta. No obstant, fonts coneixedores de l’estat de les obres consultades per EL PERIÓDICO es mostren pessimistes. Apunten que primer és necessari el certificat final provisional d’obra, que encara no està llest, i que aquest serà el pas previ perquè els tècnics de l’Ajuntament donin la seva llum verda. "Si ho aconsegueixen per al Gamper seria absolutament sorprenent, un arranjament per la pressió mediàtica", diu una veu que sol·licita l’anonimat.

Malgrat que la situació als despatxos segueix lluny de ser encoratjadora, els experts consultats veuen el Barça en posició de resistir. "Estem fatal, però el Barça sempre trobarà algú que cobreixi el seu deute, té una capacitat increïble per generar ingressos i una fortalesa tremenda", afirma Iván Cabeza.