El ‘bullying’ que no és

Joan Garcia, que ha decidit canviar l’Espanyol pel Barça, va assumir en el seu al·legat videogràfic que l’afició blanc-i-blava, ni necessàriament l’ha d’entendre ni ell mateix demana que ho faci. El porter ha pres una decisió racional amb una professió massa curta, i que et deixa a la cuneta quan falles. Sempre hi haurà qui insistirà que no havia d’optar a ser el porter titular de l’actual campió de Lliga i Copa, i semifinalista de Champions. I que, posats a anar-se’n d’un Espanyol que no podia renovar-lo perquè el joguinaire Chen Yansheng segueix lligat de peus i mans pel govern xinès, hauria pogut tocar el dos a Newcastle. Si hi ha mar pel mig no són banyes.

Notícies relacionades

El poti-poti de Xabi Alonso

Els Lakers canvien d’amo a preu d’or

Joan Garcia ha sigut coherent amb un present que ha de ser futur (la selecció espanyola serà el pròxim pas), i també ho ha sigut el Barça apostant per un porter de quilòmetre zero, jove (24 anys), resolutiu sota els pals ("un porter del Barça el que ha de fer és parar", que deia Víctor Valdés), i amb el qual, per fi, l’entitat s’atreveix a afrontar la regeneració d’un lloc que exigia un nou cicle. Per molt que a l’encara capità, Marc-André ter Stegen, li incomodi una situació habitual en el seu ofici i que ha d’afrontar amb maduresa. Sense pensar que el seu club ho vol també fos per l’apetitós del seu espai salarial.

I aquí, pel que fa a Ter Stegen, no hi ha bullying que valgui més enllà del safareig. De fet, seria bonic veure’l competir amb Joan Garcia per un lloc (al camp, no als despatxos). Però tornem al mateix. Romantitzar és inútil.