80 anys amb Eddy Merckx

Claudine Acou fa 58 anys que està casada amb Eddy Merckx. Dona, mare i àvia ha viscut tots els triomfs del seu marit. 80 anys compleix avui el Caníbal. No hi ha discussió. Merckx ha sigut el millor corredor de tots els temps i només un elegit, Tadej Pogacar, pot competir i guanyar-se la mateixa denominació, tot i que per a això encara li faltin més de 200 victòries.

En una llunyana Vuelta a Espanya del 1995, Claudine Merckx, nom amb què tothom la coneix, viatjava en un cotxe de periodistes; la veritat, Masha Lloyd, en aquell temps responsable de la imatge de Motorola, buscava vehicle a Salardú, a la Vall d’Aran, i mirava de donar amb alguns periodistes bojos que volguessin defugir del recorregut alternatiu pel pla per pujar i baixar pel Tormalet i l’Aspin abans d’afrontar la pujada final a Luz Ardiden, un dia en què la ronda espanyola es va voler vestir amb l’uniforme del Tour.

Mai havia pujat amb cotxe per les muntanyes (Tormalet i Aspin) que, junt amb el coll de Pèira Sorda, van consagrar per sempre el seu marit, Eddy, en el que va ser la primera gran gesta del corredor belga en el Tour, que va guanyar en cinc ocasions. Volia conèixer-les. No era casualitat que s’hagués acostat a la Vuelta. El seu fill, l’Axel, debutava amb l’equip nord-americà a cavall de les bicis que portaven el seu cognom, la fàbrica que va muntar el seu pare quan el maig del 1978 va dir prou i va tancar la història de ciclisme més brillant ni abans (Fausto Coppi i Jacques Anquetil) ni després (Bernard Hinault, Miguel Induráin i ara Pogacar) superada per ningú.

Gesta inhumana

"Com a dona gaudia, com a mare pateixo", va confessar la Claudine parlant en francès, mentre el cotxe ascendia pel Tormalet, convertit –només aquesta muntanya ho podia aconseguir– en una espècie de confessionari per recordar la gesta inhumana protagonitzada pel seu marit el 15 de juliol del 1969, 140 quilòmetres en solitari, set hores sobre la bici, a 8 minuts van arribar els primers perseguidors, només 24 ciclistes ho van fer a menys de mitja hora. Una cosa mai vista...

La Claudine ho va viure de manera diferent. Els carrers de totes les ciutats i pobles de Bèlgica, era igual que fossin flamenques o valones, es van buidar. Tothom estava enganxat al televisor per entreveure unes imatges en blanc i negre que permetien veure un corredor que circulava en bici i donava l’equivocada sensació que era una ànima en pena amb la gorreta ciclista d’abans posada del revés, la marca de la suor, els ulls perduts.

El Tormalet va servir perquè la dona de Merckx relatés un episodi apassionant de la seva vida. Mentre el seu marit enlluernava el món per convertir-se en un divo de la bici, ella trencava aigües. "No hi havia manera de trobar el meu ginecòleg", va recordar la Claudine, no amb certa ironia. El metge havia donat ordres a les infermeres. "Havia dit que no el molestessin". Era un altre belga enganxat a la tele, un altre apassionat que volia gaudir de l’èpica de Merckx. "La Claudine ha trencat aigües". No hi va haver més remei que apagar la tele, posar-se la bata blanca, preparar la sala de parts, mentre la Claudine arribava adolorida i a punt de donar a llum la Sabrina, la filla gran de la parella.

El Giro del 1968

"‘Tot ha anat bé, però mai et perdonaré que no em deixessis veure la gesta del teu marit’, va ser el primer que em va dir amb la nena en braços". La Sabrina va créixer en un món que circulava entre les rodes del seu pare i germà; el tennis del seu marit, el jugador argentí criat a Bèlgica Eduardo Masso, i l’hoquei del seu fill Luca, campió olímpic en els Jocs de Rio del 2016 amb la selecció albiceleste.

Notícies relacionades

El català, la condició indiscutible per a Aitana Bonmatí al seu nou documental: "Que pugui parlar en la meva llengua ha de ser respectat"

L’Audiència de Barcelona avala que continuï la investigació del cas Negreira

El 15 de juliol del 1969, a part de la Sabrina, va néixer un mite que ja havia arribat al Tour sent un geni sobre la bici, guanyador del Giro del 1968 i expulsat aquell mateix any de la ronda italiana per una de les històries més rocambolesques d’aquest esport. Va donar positiu, però Merckx va defensar que es tractava d’un complot. Algú li havia posat la droga al bidó. Bèlgica i el món el van creure. La recepció a Brussel·les, després d’arribar des d’Itàlia, va ser apoteòsica, tan enorme com les viscudes després en les victòries de quatre Giros més i els cinc genials Tours que va guanyar. El 1975 també es va imposar en la Vuelta per davant de Luis Ocaña, el seu gran rival nascut a Conca i criat entre la Vall d’Aran i França.

El món fa 80 anys que gaudeix d’Eddy Merckx, el que ara coixeja per la caiguda que va tenir abans de Nadal al derrapar la roda posterior de la seva bici. Va caure a terra en un pas a nivell. Va quedar estirat sobre els raïls. Ningú per auxiliar-lo. Arrossegant-se i amb el maluc trencat, va poder apartar-se de la ruta del ferrocarril. Continua sortint en bici quan pot, tot i que la Claudine li ha prohibit pedalar sol. Mai li falta companyia, perquè rodar amb Eddy, o portar amb cotxe la Claudine, és un honor i un premi tan gran com una medalla d’or.