Un Pogacar irreductible torna a guanyar en el Dauphiné

Quan els primers, els millors, arriben a la meta d’un en un i quan des del tercer endavant ho fan a més d’un minut del guanyador, sempre el mateix, la setena i penúltima etapa del Critèrium del Dauphiné només permet la denominació de duríssima, amb el coll de la Madeleine i el de la Croix de Fer, paraules majors, cims del Tour, en el camí de tots aquells que miren de seguir sense èxit Tadej Pogacar.

Si el fenomen eslovè guanya, Jonas Vingegaard es torna a convertir en el ciclista que travessa la meta en segon lloc, tal com va passar divendres, en la primera de les tres etapes de muntanya que tanquen la competició del Dauphiné. El danès és l’únic que s’atreveix a seguir Pogacar quan ataca, com ahir a 11 quilòmetres de l’arribada a l’estació alpina de Valmeinier, al costat del coll del Galibier.

I també és l’únic que no perd mai la referència visual de l’eslovè. El doble guanyador fins i tot es permet esprintar en el quilòmetre final per arribar a 14 segons de Pogacar i per alimentar una mica d’esperança sobre si serà capaç de contrarestar-lo al Tour: si divendres va travessar la meta a més d’un minut de l’eslovè, en una etapa un xic més fàcil, aquest dissabte ho va fer quan l’astre eslovè estava celebrant la victòria.

¿Cap al quart Tour?

Queden 20 dies perquè el Tour s’estreni a Lilla, que és on s’ha d’arribar tan fi com es pugui, no fos cas que es cometi l’error de cremar-se abans de temps, tot i que la veritat i veient com està circulant Pogacar aquesta temporada i l’anterior no sembla que l’eslovè hagi de perdre la forma d’aquí a l’inici de la ronda francesa.

Més aviat fa l’efecte que corre impulsat, animat i ple de força cap a una quarta victòria del Tour. Pogacar ataca quan vol i fins i tot sembla que tant li faci quedar-se sense gregaris i haver de baixar fins al cotxe a buscar aigua per donar-la al seu ajudant Pavel Sivakov quan aquest es responsabilitza de portar el ritme del gran grup en el pla que condueix cap a l’última de les tres pujades del dia.

Notícies relacionades

Els àrbitres expulsen el Barça de la lluita per la seva 13a Champions

De Víctor a Joan; de l’Hospitalet a Sallent

Pogacar, somrient, es presenta als Alps amb dues victòries, que aquest diumenge poden ser tres, les tres que ha aconseguit fins ara en un Dauphiné on només va sembrar el dubte en una contrarellotge que no li va sortir tant fina com hauria volgut, tot i que despreocupat perquè qui el supera controlat pel cronòmetre, Remco Evenepoel, mostra flaquesa als cims.

A Pogacar només se’l pot anomenar el ciclista irreductible i obstinat a guanyar-ho tot, el prototip d’un Eddy Merckx que dimarts farà 80 anys, ell que somriu, encara que sigui un tirà que sotmet a tothom. Potser per això es mostra tan simpàtic. I també és el que no sap córrer d’una altra manera que no sigui a l’atac conscient que des del 2023 no ha tingut un dia dolent i ja han passat gairebé dos anys. Si avui s’emporta l’etapa i la classificació del Dauphiné haurà arribat a les cent victòries. "Sempre he anat regulant, mai al màxim", va avisar a la televisió francesa.