El nombre de dones que viuen de l’esport a Espanya supera les 100.000

Per primera vegada en la història, Espanya va superar el 2024 la barrera de les 100.000 dones amb una ocupació única o principal vinculada a l’esport. Una xifra que s’havia fregat els anys anteriors i que finalment ha quedat depassada, arribant a les 102.400 treballadores, segons recull l’Anuari d’Estadístiques Esportives, que elabora i publica anualment el Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports.

¿De què parlem al referir-nos a llocs de treball vinculats a l’esport? Segons aquest informe, de l’«ocupació que es desenvolupa en empreses dedicades a activitats esportives, tals com la gestió d’instal·lacions, les activitats dels clubs i gimnasos, entre d’altres, o la fabricació d’articles d’esport, així com el que es correspon amb les ocupacions d’esportistes, entrenadors o instructors esportius».

És a dir, la xifra inclou des de monitores de gimnàs fins a les Pilotes d’Or Alexia Putellas i Aitana Bonmatí; des de Marián Mouriño (presidenta executiva del Celta) i Elisa Aguilar (presidenta de la Federació Espanyola de Futbol) fins a les treballadores de la fàbrica de Joma a Portillo de Toledo; des de Carolina Marín i Paula Badosa fins a la metge i la fisio d’un petit club.

En total, 102.400 dones espanyoles van tenir en les esmentades activitats esportives la seva principal font d’ingressos l’any passat, una xifra que representa el 40,2% del total dels 255.000 treballadors vinculats a l’esport que hi va haver a Espanya l’any 2024. Aquest percentatge es troba encara per sota de les dades generals d’ocupació a Espanya, en les quals les dones constitueixen un 46,4% del total.

En termes percentuals, les dones que viuen de l’esport representen un 1% del total d’aquelles que tenen una feina, davant l’1,3% dels homes. Un percentatge que es manté bastant estable des de l’any 2013, movent-se durant aquests anys en una forquilla del 0,9%-1,1%, i que reforça la seva rellevància al ser comparat amb altres països.

La fita, aquestes 102.400 treballadores, reforça Espanya com el tercer país de la UE amb més dones empleades en tot l’espectre de la indústria esportiva, des d’esportistes fins a treballadores d’empreses fabricants de material esportiu. Els indicadors harmonitzats de la UE així ho reflecteixen, si bé les últimes dades disponibles a escala comunitària són del 2023 i són diferents (lleugerament inferiors) a la sèrie nacional per poder fer-les comparables entre els diferents països.

Quart país de la UE

A partir de les dades harmonitzades recopilades per l’Eurostat, 96.900 espanyoles tenien una feina vinculada a l’esport, tan sols per sota de França (129.900) i Alemanya (117.600), dos països amb una població superior a l’espanyola. De fet, ponderant els habitants totals de cada país, Espanya està per davant de tots dos. En números absoluts, Espanya també supera àmpliament Itàlia (73.500), malgrat tenir una població d’uns 10 milions d’habitants menys. La ràtio de treballadores en l’esport davant les empleades totals del país és de l’1%, cosa que situa Espanya com a quart país de la UE, per darrere de Suècia, Dinamarca i Finlàndia, empatat amb Estònia i els Països Baixos. La mitjana comunitària se situa en el 0,7%, tres dècimes per sota.

La gran bretxa es troba en la parcialitat del treball. Mentre que el 61% dels homes que viuen de l’esport ho fan amb un contracte a temps complet, aquest percentatge baixa fins al 48,7% en el cas de les dones, menys de la meitat. Elles, en canvi, tenen un inferior percentatge de treballadores no assalariades respecte al total: l’11,7% davant el 15,6% dels homes. La taxa de contractes indefinits és gairebé la mateixa: 57,5% ells i 59,3% elles.

Malgrat el creixement en números absoluts, la sèrie històrica mostra un estancament del percentatge de dones que viuen de l’esport a Espanya davant la xifra total d’empleats que hi ha en aquest sector. En aquest sentit, la taxa del 40,2% de l’any passat es troba a la zona més baixa de la forquilla de l’última dècada, en la qual el percentatge ha anat oscil·lant entre el 39,1% (2016) i el 44,1% (2021). La proporció de dones treballant en l’esport també es troba per sota de la dada general d’ocupació femenina, que segons assenyala l’Enquesta de Població Activa (EPA) se situa en el 46,4%, mantenint un creixement lent però constant pel que fa a la sèrie històrica. És a dir, la dada general és superior en més de sis punts a la taxa laboral femenina en l’esport, que no experimenta aquest creixement continu, malgrat el rècord en termes absoluts. El nombre total creix, sí, però a un ritme similar al dels homes.

Notícies relacionades

¿Per què el Barça no juga el Mundial de Clubs 2025?

El Madrid paga 63,2 milions d’euros per Mastantuono

D’altra banda, on sí que s’aprecia una bretxa encara gegant és en el nombre de persones que practiquen esport de manera federada. Per segon any consecutiu, les dones federades van superar el milió (1.073.620 el 2024), però es troben molt lluny dels homes (3.242.189 el 2014), i representen únicament el 24,9% del total. La diferent ocupació dels despatxos és un altre dels reptes, el més important potser en matèria de la visibilització de les dones en l’esport, que Espanya té pendent. Les federacions nacionals són l’exemple paradigmàtic d’això: després de les eleccions celebrades en els últims mesos, només una de les 66 (la de bàsquet, amb Elisa Aguilar) està presidida per una dona.

El patró es repeteix en altres àmbits. Beatriz Álvarez és l’única dona que ocupa una de les vuit vicepresidències de la RFEF. Només un 10% dels directius de la Primera masculina aquesta temporada eren dones, amb Marián Mouriño (Celta) i la ja reemplaçada Layhoon Chan (València) com a úniques presidentes. Les úniques dues vicepresidentes són Elena Fort (Barça) i Nerea Ortiz (Athletic). n