El Barça converteix Joan Garcia en el porter més car de la seva història

El canvi ha arribat a la porteria del Barça. És un canvi radical i, alhora, inesperat perquè altera la jerarquia que s’havia viscut en una posició tan estratègica durant l’última dècada. Arriba Joan Garcia, el porter del futur, que també ho és del present, i que desencadena un relleu que podria ser traumàtic perquè afecta la figura –fins ara intocable– de Ter Stegen com a número 1. El Barça, seguint un pla traçat per Flick i executat per Deco en temps rècord –no ha necessitat ni dos mesos–, transforma Joan Garcia en el meta més car de la història del club –que ha dipositat la seva clàusula de rescissió fixada en 25 milions d’euros– i en la peça capital del nou projecte del conjunt blaugrana.

Les seqüeles d’aquest moviment són immediates perquè a la plantilla ara hi ha quatre porters: Joan Garcia, el nou número 1; Ter Stegen, l’antic número 1, amb contracte fins al 2028 i disposat, com ha dit, a quedar-se per discutir la titularitat al nouvingut; Szczesny, el jubilat, que va arribar a l’octubre i a qui Flick considera el suplent perfecte, i finalment Iñaki Peña, amb un any més de contracte però fent les maletes després de comprovar que no compten gens amb ell.

Es tracta d’una mesura d’enorme calat perquè dinamita les estructures que hi havia a la porteria del Barça. Joan Garcia ve per jugar. El ja exporter de l’Espanyol tenia moltes ofertes després de completar una temporada sensacional com el meta que ha fet més parades a la Lliga, amb 146. I peça clau perquè el conjunt de Manolo González es mantingués a Primera Divisió. Ha triat canviar de club, però no de ciutat, assumint la gran erosió sentimental que això provoca, conscient que la seva condició d’ídol periquito, incloent-hi petons apassionats a l’escut, el converteix ara en una persona non grata en l’univers blanc-i-blau. Joan Garcia segueix el camí de porters mítics al seu dia com Zamora i Urruti, que van protagonitzar el segle passat un transvasament ben complex entre l’Espanyol i el Barça.

"El millor per a mi"

El canvi està fet i la clàusula pagada. Només falta que LaLiga validi oficialment l’operació i es pugui anunciar que Joan Garcia és qui lidera el nou ordre en el Barça, malgrat que hagi d’arrossegar el consegüent desgast emocional que causarà i patirà. Des d’ara mateix, de fet. Però el porter de Sallent, de 24 anys, ha renunciat a altres ofertes, sobretot de la Premier, per seguir a Barcelona, tot i que vestit de blaugrana. "Escolliré el que sigui millor per a mi", va indicar fa un parell de setmanes quan va esquivar les compromeses preguntes sobre el seu futur.

I el millor, segons entén ell, ha sigut assumir l’increïble desafiament de la porteria del Barça, malgrat que tan sols ha jugat 41 partits a Primera. Però en un curs, el 24-25, ha deixat parades prodigioses i accions increïbles que l’han situat al centre de l’escenari del mercat. Era una ganga –un porter jove, d’una projecció enorme, amb personalitat, bon joc amb els peus, autoritat en les pilotes aèries– tenint en compte el seu preu. Únicament 25 milions, tot i que és, curiosament, el més car de la història del Barça perquè dobla el que va pagar al seu dia (12 milions, el 2124) per l’alemany Ter Stegen. La successió s’ha consumat perquè tant Flick, el tècnic, com Deco, el director esportiu del Barcelona, entenien que era el moment adequat per executar un canvi de guardià. És una autèntica revolució a la porteria.

Contracte fins al 2031

I l’escollit és Joan Garcia, que no apareixia inicialment en el radar de la planificació blaugrana, tot i que la situació va canviar els últims mesos. Cada gran partit del meta de l’Espanyol, i van ser molts, suscitava més interès en els clubs europeus (l’Arsenal, el City i fins i tot el Madrid, perquè ha d’anar preparant la successió de Courtois), de manera que el Barça no podia deixar passar aquesta oportunitat que li brindava el mercat. I amb el cost i tot que implica col·locar Ter Stegen, el capità, a la porta de sortida, ja que resulta complicada la cohabitació entre l’un i l’altre.

Amb Szczesny, que està a punt de firmar la renovació per un any més un altre d’opcional, no hi ha d’haver cap problema. I amb Iñaki Peña, que espera a fora la confiança que no va tenir en el Barça, encara menys. Amb l’alemany, tot just acabat de recuperar d’una greu lesió de genoll als 33 anys, l’escenari és realment molt diferent perquè necessita jugar amb continuïtat per poder ser titular amb la selecció del seu país al Mundial dels Estats Units del 2026.

Notícies relacionades

¿Per què el Barça no juga el Mundial de Clubs 2025?

El Madrid paga 63,2 milions d’euros per Mastantuono

El Barça, però, desemborsa 26,5 milions (la clàusula i l’IPC) per fitxar Joan Garcia i anunciar, alhora, a Ter Stegen que ja no és imprescindible en el seu projecte, cosa que desencadena un escenari semblant al que es va viure, precisament, quan ell va arribar. A l’alemany li va tocar succeir (2014) Valdés i va cohabitar, amb molts problemes, amb Claudio Bravo. Però aquesta convivència amb prou feines va durar dos anys, fins que el meta xilè se’n va anar traspassada al Manchester City.

Ara és l’hora de Joan Garcia, que va començar sent porter perquè el seu germà gran també ho era. Va jugar al Sallent, el Manresa, la Damm, l’Espanyol –hi va arribar de cadet el 2016– i ara tria el Barça.