Una nova competició

El Mundial maleït

L’invent de la FIFA per tenir protagonisme en l’àmbit dels clubs es va ajornar per la pandèmia i ara es troba amb els disturbis provocats per l’assetjament de Donald Trump als immigrants llatinoamericans, els més futbolers.

El torneig, amb 32 equips, té pocs atractius i les entrades han baixat de preu

Infantino presumia del repartiment màxim de diners mai vist: 1.000 milions de dòlars 

Inclòs amb calçador en el calendari, s’ha activat fins i tot un mercat especial

El Mundial maleït
3
Es llegeix en minuts
Joan Domènech
Joan Domènech

Periodista

Especialista en Futbol, Barça, Esports.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

A l’espera de veure el balanç esportiu que ofereixi el Mundial de Clubs, l’invent de la FIFA per omplir l’únic període de l’any sense partits no apunta a èxit mediàtic ni econòmic. Dissabte comença la nova competició als EUA, un escenari poc futboler que s’ha convertit en conflictiu per les polítiques contra els immigrants que ha pres Donald Trump. Són els aficionats llatinoamericans els que mantenen encesa la flama de l’interès pel futbol, i en deferència a ells es va programar la inauguració a Miami. Els disturbis més greus, no obstant, es registren a Los Angeles (Califòrnia), una altra zona de gran concentració d’immigració.

L’Inter de Miami, amb les velles glòries barcelonistes encapçalades per Lionel Messi (més Luis Suárez, Sergio Busquets i Jordi Alba, amb Javier Mascherano d’entrenador), obrirà el torneig contra l’Al-Ahly d’Egipte a la matinada (2:00 hores) de dissabte a diumenge. El tercer partit oferirà un dels escassos plats forts de la competició de la fase de grups: l’Atlètic Madrid - París Saint Germain. Un partit que ja es va disputar en la quarta jornada de la Champions, amb triomf blanc-i-vermell a París (1-2).

El Mundial no ha generat cap entusiasme des ja des del principi. Els estius dels anys senars sempre han sigut els de les grans vacances per als futbolistes d’elit, sense tornejos continentals (Eurocopa i Copa Amèrica), sense Mundials i sense Jocs Olímpics, però la FIFA es va treure de la màniga una competició de clubs per tenir més quota de protagonisme de la que tenia amb el torneig que enfrontava els campions de cada confederació i que procedia de l’antiga Copa Intercontinental. El problema és que no era un bon ni lucratiu negoci al ser tan breu (sis participants) i insuls: la final era un europeu contra un americà.

Por de batudes

L’exagerat nombre de participants, molts dels quals absolutament desconeguts (Al-Ain, Al-Hilal, Ulsan, Auckland, Wydad), d’altres d’un nivell qüestionable (Urawa Red Diamonds, Mamelodi Sundowns, Espérance, Salzburg, per citar-ne un d’europeu) i l’absència de clubs més prestigiosos (Barça, Liverpool, Nàpols...) han frenat l’atracció dels aficionats. Més dissuasòries estan sent les detencions massives d’immigrants, que no acudiran als estadis per temor de batudes com les que s’estan produint a Los Angeles, la ciutat on debutarà l’Atlètic.

Una prova del desinterès general s’observa en la venda d’entrades, a preu de saldo (és un dir) per al caríssim cost al qual es van fixar: la més barata per a l’Inter Al-Ahly valia 349 dòlars (303 euros) al desembre. Ara es poden comprar a 48 euros. El seient més econòmic per a l’estrena del Madrid davant l’Al-Hilal resisteix en 250 euros. No s’han esgotat les entrades en cap partit.

El Mundial va néixer maleït perquè la pandèmia de la covid-19 va obligar el seu ajornament. Cinc anys després, ha entrat amb calçador al calendari, alterant-lo i suprimint l’època de descans habitual per als futbolistes que juguen a Europa. La FIFA s’ha vist obligada a obrir un període excepcional de mercat de fitxatges. Els rics han aprofitat l’obertura anticipada i sobresurten, en milions invertits, el Reial Madrid, que ha pagat 70 per l’entrenador Xabi Alonso i dos defenses (Dean Huijsen i Trent Alexander-Arnold) i n’ha emparaulat 45 més 15 en variables per l’argentí Mastantuono, que jugarà amb el River Plate. Igual que el candidat favorit a ocupar el lateral esquerre, Álvaro Carreras, del Benfica. El Manchester City s’ha gastat el doble (130 milions) en quatre jugadors: Bettinelli, Aït-Nouri, Reijnders i Cherki.

La milionada d’al·licient

Els diners són el gran al·licient per als participants, que no s’han queixat pel mateix motiu pel qual accepten jugar a l’Aràbia Saudita, al Qatar o als Emirats Àrabs. No jo va amagar Infantino al crear la competició, presumint que la seva creació desemborsaria "l’import de premis més gran en metàl·lic de la història", recreant-se amb la rodona xifra dels 1.000 milions de dòlars (870 milions d’euros al canvi).

Notícies relacionades

Els 12 clubs europeus han rebut un fix de 10 milions per participar-hi que poden triplicar-se amb variables, i incrementaran la borsa de diners a mesura que avancin en cada eliminatòria. El campió, si guanya els tres partits del seu grup, afegirà 87 milions a les seves arques.

El torneig es jugarà en 12 estadis diferents, dels quals tres estan a Florida (un a Miami, seu del partit inaugural, i dos a Orlando). Les semifinals i la final, en canvi, se celebraran al MetLife Stadium (East Rutherford, Nova Jersey), amb capacitat per a un total de 82.500 espectadors.