El davanter que falta a Flick

El màxim golejador del Barça a la Lliga ha sigut Robert Lewandowski. El de la Champions ha sigut Raphinha. El de la Copa del Rei, Ferran Torres. I el de la Supercopa, Lamine Yamal, empatat amb Raphinha però amb menys minuts de joc. Un líder diferent per a cada ocasió.

Però Hansi Flick no es conforma. No en té prou amb aquests quatre jugadors, tot i que en tenia sis. L’entrenador va demanar a Deco, el director esportiu, un reforç com a mínim. Per tenir més alternatives i per elevar el nivell que donaven Ansu Fati i Pau Víctor, que al final no s’han convertit en una seriosa competència per exigir als altres i discutir-los la titularitat. El tècnic va marxar de Barcelona fixant aquest extrem addicional com una prioritat tot i que Deco ha tancat primer el fitxatge d’un porter. Joan García, el porter de l’Espanyol, ha brotat com una oportunitat de mercat que calia aprofitar pel preu que tenia: 25 milions de clàusula. Per a l’atac, el desitjat de Deco és el colombià Luis Díaz, del Liverpool.

Entre els quatre davanters titulars, i els altres, han col·locat l’equip de Flick entre els més prolífics i demolidors de la història del club. Aquest Barça ha fet 174 gols, una xifra a la qual no s’acostava el club des de fa vuit anys, a l’última campanya del trident Messi-Suárez-Neymar (2016-17), que durant tres temporades es van posar les botes. L’equip va sumar 171 gols; en les dues anteriors va anotar 173 gols (15-16) i 175 (14-15). Era el Barça del trident i també, per descomptat, el Barça de Luis Enrique, que deu anys després ha reeditat amb el PSG el títol de la Champions que va conquerir amb el Barça el 2015. Només hi va haver un precedent semblant de tanta producció realitzadora, i per ara la referència absoluta del club.

Registres únics

El Barça més golejador de la història va ser el de l’última campanya de Pep Guardiola (2011-12) que va aconseguir 190 gols en 64 partits. A Messi (73 gols ell sol) l’acompanyaven, de lluny, Alexis (15), Pedro (13) i Villa (9), però també van sumar Cesc (15) i Xavi (14). La mitjana també és la més alta de la història (2,96 gols per partit), que va batre la marca referencial de la campanya 1959-60 (143 gols en 49 duels i una mitjana de 2,91).

En el context actual, la comparació del Barça amb clubs homòlegs dona dimensió als números d’aquesta temporada. El segon equip més realitzador d’Europa han sigut el París Saint Germain (152, 22 menys), seguit del Bayern de Múnic (138), el Madrid (137) i el Liverpool (123).

L’equip de Flick, per tant, s’ha situat tercer en el rànquing de gols marcats, darrere dels que van dirigir Guardiola i Luis Enrique, cosa que confereix un enorme valor al treball tècnic. Aquells van comptar amb un Messi que aglutinava cada vegada més les accions de rematada, d’allà les estratosfèriques xifres que va deixar escrites, aparentment insuperables. En les tres temporades de Luis Enrique, al costat de Luis Suárez i Neymar, la màquina va produir sense parar. Paradoxalment, l’any que va batre el rècord de gols a la Lliga (116) no va guanyar el títol (16-17). Va passar el mateix amb el quart any de Guardiola, el més prolífic amb els 190 gols: els 114 del campionat van ser insuficients per ser campió.

Va arribar Ernesto Valverde i va anar reduint-se el cabal de gols des de la marxa de l’entrenador fins que el Barça va entrar al desert del qual ha sortit amb la proposta alegre de Flick. Amb el seu futur Messi en el camp, l’etiqueta que penja de la samarreta de Lamine Yamal, la més venuda per cert.

Notícies relacionades

Martín sondeja Aprilia per saber quant li costaria quedar lliure

"Al Reial Madrid seré Trent en lloc d’Alexander-Arnold"

El juvenil s’ha erigit en el futbolista més cotitzat de la plantilla sense ser-ne el màxim golejador. Aquesta faceta correspon a Lewandowski, que a San Mamés va superar els cent gols (101) en tres temporades amb el Barça. Raphinha va triplicar la seva aportació (de 10 a 34) i Lamine Yamal la va duplicar (de 7 a 18) respecte a l’any anterior.

Entre ells, més l’inestimable Ferran Torres (19 gols) i Olmo (12), l’equip ha acabat 33 dels 60 partits amb tres gols o més, amb dos sets (al Valladolid i el València). El seu rendiment ha sigut semblant a casa i fora, tot i que a la Lliga ha obtingut més punts de foraster (45) que de local (43). Només s’ha quedat sense marcar en dos partits de 60.