Cristiano i Lamine Yamal es desafien en un xoc generacional

A Vitor Ferreira no li tenien fe al Porto. "És baix i lent", deien, i el van cedir al Wolverhampton, on Jorge Mendes envia els jugadors que posa a l’aparador. Un any als Wolves va ser suficient perquè el PSG es fixés en aquell portuguès rutilant. Avui Vitinha porta el timó de Portugal i dirigeix el migcamp del PSG amb el seu amic Fabián, de qui serà rival. "Conec molt bé Vitinha. És un jugador increïble. La seva temporada ha sigut espectacular i sabem que serà difícil parar-lo perquè Portugal és una selecció molt ben treballada", advertia Fabián sobre el portuguès.

Fabián i Vitinha no surten en els llums de neó de la façana d’aquesta final ni tampoc en les apostes a candidats a la Pilota d’Or. Ells són xerpes del futbol, jugadors de presència innegociable perquè altres, en aquest cas Cristiano i Lamine, acabin assolint el punt més alt. Precisament Ronaldo i Yamal escenificaran un xoc generacional per la bretxa de 23 anys que els distancia. Múnic serà testimoni d’aquest interessant duel entre les sàvies arrugues de Cristiano i els clotets de l’imberbe Lamine.

El Cristiano més relaxat i empàtic que es recorda en els seus més de 20 anys de carrera parlava amb un to paternal del prodigi de Rocafonda: "Els meus fills segueixen Lamine i el seu nom es pronuncia molt a casa. El nen està fent les coses molt bé. Té un equip que l’està ajudant i una selecció que també l’acompanya. ¡Deixeu créixer Lamine tranquil·lament pel bé del futbol i pel seu! Si el deixen créixer a la seva manera, podrem disfrutar-lo més. Deixeu-lo tranquil perquè, de talent, no li’n falta".

Pensar amb la pilota

Espanya s’enfrontarà amb el rival més semblant. Una Portugal que també és capaç d’alternar el futbol vertical dels seus extrems amb el joc horitzontal dels seus volants i la proposta diagonal dels seus mitjapuntes. On Espanya posa Pedri, Portugal posa Bruno Fernandes. On Espanya situa Nico i Lamine, Portugal situa Bernardo Silva i Francisco Conceiçao.

Es tracta de seleccions que pensen amb la pilota als peus. Luis de la Fuente i Roberto Martínez, els seleccionadors, són dos bons amics que miraran de sotmetre el rival en una final amb cops de pissarra. Martínez va atribuir "el domini ibèric" a la influència de "Johan Cruyff", en els ensenyaments del qual beu el futbol audaç de tots dos. Una apreciació amb què coincidia del tot Luis de la Fuente: "És el rival més complicat perquè és el que ha arribat a la final. És una selecció potentíssima pels futbolistes que té i el bagatge que tenen en la selecció i en els clubs. Són una selecció amb molt de talent i molt versàtil. Tenim similituds en la idea futbolística".

El preparador de Haro també va advertir que "quan un guanya molt està més a prop de perdre, per una qüestió estadística", va afirmar. "Però continuem disfrutant. Jo estic preparat per perdre i també per a l’èxit, que moltes vegades és més complicat", va concloure De la Fuente.

Les frases

«Els meus fills segueixen Lamine i el seu nom es pronuncia molt a casa. El nen està fent les coses molt bé»

CRISTIANO RONALDO

Capità de PortugaL

«Estic preparat per perdre i també per a l’èxit, que moltes vegades és més complicat»

Notícies relacionades

Pogacar, Vingegaard i Evenepoel s’enfronten en un Dauphiné amb vista al Tour

Demi Vollering no afluixa i sentencia la Volta en solitari

Luis de la Fuente

Seleccionador d’Espanya