Cruyff, contra l’URSS amb Catalunya

"Fa molts, molts anys. Tinc fotos del partit, però encara no les tinc impreses", afirma Dani Solsona (Cornellà de Llobregat, 1952). "Si espero 50 anys més hauran de penjar-les d’altres perquè jo ja seré a la caixa", riu. Avui la selecció catalana s’enfronta a Costa Rica a l’estadi Johan Cruyff (19.00 h) en el partit per commemorar el 125è aniversari de la federació. Els 75 anys es van celebrar amb un amistós contra la Unió Soviètica (URSS) al Camp Nou que es va jugar només mig any després de la mort de Franco. Fins i tot va sonar l’himne soviètic, prohibit per la dictadura. El secretari general del Barça, Joan Granados, va rebre una multa de 200.000 pessetes perquè el partit no havia sigut autoritzat pel Ministeri de Governació. L’afició va llançar coixins contra la policia.

El partit es va jugar el 9 de juny de 1976 a les 20.45 i estava organitzat per la federació i per la Fira Internacional de Barcelona, que acollia per primera vegada un pavelló de l’URSS. La convocatòria de Josep Gonzalvo era una selecció de cracs del Barça i l’Espanyol, catalans o no: hi eren Johan Cruyff i Johan Neeskens i els periquitos Luis César Ortiz Aquino (Paraguai) i Carlos Humberto Caszely (Xile). Completaven la llista un jugador de cadascun dels quatre clubs catalans de Segona: el Barça Atlètic, el Nàstic, el San Andreu i el Terrassa.

Entre anuncis de vestits i curses de llebrers al Canòdrom de la Meridiana, la premsa explicava que la selecció soviètica s’allotjaria en un hotel de cinc estrelles. Dimarts, Catalunya va entrenar a la mateixa hora que el Barça, que esgotava el curs una vegada eliminat de la que seria l’última Copa del Generalíssim: cada equip va treballar en una meitat de camp, a l’ample. La selecció catalana s’havia de concentrar a Castelldefels.

El taló de 15.000 pessetes

"Quan vam sortir a entrenar, Cruyff es va quedar parlant amb alguns directius perquè deia que ningú ens havia preguntat si volíem anar concentrats. A l’acabar ens van dir que s’anul·lava la concentració", explica Pep Planas (Llubí, Mallorca; 1952), el jugador del Terrassa. "A nosaltres ens hauria encantat ser tot un dia amb aquests cracs, però no va poder ser", lamenta. També recorda que Cruyff es va queixar perquè els parlaven de la concentració i no de diners. Al cap d’un temps van rebre un taló de 10.000 o 15.000 pessetes. En una entrevista, Cruyff afirmava que aquests partits servien "perquè el públic es divertís". "I que vostès guanyin diners", matisava el periodista. "És lògic. Som professionals", concloïa. Solsona, llegenda de l’Espanyol, recorda l’expectació per jugar al costat de Cruyff. El tècnic rus admetria que els jugadors tenien por de l’holandès.

El partit va donar peu a "un espectacle polititzat a les grades", va explicar RB: revista barcelonista. "Va ser de veritat un espectacle. Recordo la gent dreta, cantant i amb banderes catalanes. Jo en aquella època no sabia ni què eren Els segadors, però el que cantaven era una cosa que posava la pell de gallina. Es veia que es respirava alguna cosa", destaca Planas. L’hemeroteca diu que va sonar la sardana La santa espina i no Els segadors i que a les grades hi havia unes 30.000 persones. Carles Rexach va ser el capità per ser un dels tres únics catalans de l’onze. Neeskens va fer el 0-1 amb una centrada de Caszely. L’equip rus va empatar a la segona meitat i va merèixer el triomf, però es va estavellar contra Pere Valentí Mora. "El públic va corejar el meu nom", relata l’exporter (Vilaplana, Tarragona, 1947).

Notícies relacionades

El Barça planeja estrenar el nou Camp Nou al Gamper, però només per a 25.000 espectadors

L’anglès Alexander-Arnold, confirmat oficialment com a nou jugador del Reial Madrid

Recita amb emoció les notícies que glossen la seva actuació. Gran nit de Mora. Mora, molt bé. Amb l’1-1 va aturar un penal. En un retall el tècnic rus reconeix que els jugadors que més el van sorprendre van ser Cruyff, Neeskens, "l’11" (Caszely) i "el porter".

Els jugadors van lluir per primera vegada la samarreta blanca amb la senyera. Planas accentua que va tenir "la sort" que el van posar al costat de Cruyff al vestidor. L’assistent del Terrassa li havia donat una foto amb Cruyff perquè l’hi firmés. Ho va aconseguir. "Quan vam arribar al vestidor ell ja estava vestit. Estava fumant", segueix. "Va entrar un delegat i li va dir que uns senyors el volien saludar, autoritats. Va continuar fumant i em va dir: ‘Aquests sempre et fan esperar. Doncs ara que esperin ells’. Es va acabar el cigarro i va sortir".