L’Exèrcit iranià fa caure el primer caça dels Estats Units sobre el seu territori

Hores després va transcendir que un altre avió de combat nord-americà es va estavellar a prop de l’estret d’Ormuz pràcticament de manera simultània que l’F-15 abatut, segons van informar funcionaris nord-americans a The New York Times. Es tractava d’un A-10 Warthog i l’únic passatger que viatjava a l’aeronau es troba bé i està sota custòdia nord-americana. En canvi, no es van donar detalls de com i on va ocórrer l’incident exactament. La Guàrdia Revolucionària iraniana es va atribuir la demolició d’aquest segon avió. A més, un helicòpter de la força aèria nord-americana es va estavellar al golf Pèrsic i el seu únic tripulant va ser rescatat, també segons el rotatiu novaiorquès, sense confirmar el punt exacte. Trump va afirmar que la demolició del caça per l’Iran no afectarà les negociacions.

La guerra contra l’Iran és una operació militar que és molt impopular entre el públic nord-americà. Per tant, veure que ciutadans nord-americans perden la vida en una ofensiva que la població no recolza podria posar el president nord-americà Donald Trump a la corda fluixa. Fins ara 13 militars nord-americans han mort en el conflicte i més de 300 han resultat ferits, segons el comandament central dels Estats Units. Cap soldat nord-americà va ser capturat per l’Iran. Durant la primera setmana del conflicte, tres avions de combat nord-americans van ser abatuts "per error" sobre Kuwait per les defenses aèries kuwaitianes. Els pilots van poder abandonar els caces sense resultar ferits. Ahir les autoritats iranianes van fer una crida a la població civil perquè estigués a l’aguait de la possible presència de supervivents del país atacant.

A més, les bombes dels EUA van arribar dijous al pont més gran de l’Iran. El pont B1, actualment en construcció, estava destinat a connectar la capital, Teheran, amb la ciutat de Karaj. L’atac va causar la mort a vuit persones i en va ferir 95 més. En una publicació a la xarxa Truth Social, el president nord-americà va amenaçar d’augmentar la violència contra la infraestructura civil iraniana. "El nostre Exèrcit, el més gran i poderós (¡amb molta diferència!) del món, ni tan sols ha començat a destruir el que queda a l’Iran", va dir.

Doble impacte

El pont B1 havia de connectar la capital iraniana amb la ciutat de Karaj, situada a l’oest de Teheran. Fins dijous, quan va tenir lloc l’atac de doble impacte, era un dels projectes més importants, costosos i que ha requerit més temps del país. "Si ataquen la infraestructura, destruirem tots els seus actius i infraestructura a la regió", va manifestar Ebrahim Zolfaqari, el portaveu del quarter general central iranià de les seves forces armades, conegut com Khatam al-Anbiya. Zolfaqari va posar l’objectiu en instal·lacions de combustible, energia i economia vinculades amb els EUA i Israel, en cas de concretar-se l’amenaça llançada per Trump. "Els països que tenen bases militars nord-americanes a la regió han d’obligar els nord-americans a abandonar els seus territoris si volen evitar danys", va afegir.

L’Iran va anunciar una onada d’atacs contra objectius a tota la regió, incloses plantes siderúrgiques que són propietat nord-americana als Emirats Àrabs Units i una fàbrica d’armes que hi ha a Israel. Els Emirats Àrabs Units van interceptar una nova onada de míssils i drons. En un dels atacs, la runa va caure sobre la important planta de processament de gas de Habshan i va provocar un incendi.

També l’Aràbia Saudita va fer caure sis drons iranians, i aquests van causar danys a Kuwait, que va anunciar que ahir una planta dessalinitzadora i una refineria de petroli van ser atacades per l’Iran. Ahir a Bahrain van sonar les sirenes antiaèries que indiquen l’arribada de projectils. Els míssils iranians van arribar a Israel, on habitatges i vehicles van resultar danyats, i van provocar un ferit.

Després de més d’un mes de brutal ofensiva, la intel·ligència nord-americana considera que la meitat dels llançadors de míssils balístics de l’Iran continuen intactes, segons va informar la CNN, cadena que per a això va citar tres fonts. Israel va afirmar el mes passat que havia destruït o que havia inutilitzat al voltant del 60% dels aproximadament 470 llançadors de míssils balístics iranians. La intel·ligència nord-americana considera que Teheran conserva "un gran percentatge" dels míssils de creuer de defensa costanera, claus en les amenaces de l’Iran a la navegació a l’estret d’Ormuz.

Notícies relacionades

Brussel·les es planteja racionar el combustible per la guerra

El cap de l’Estat Major dels EUA, destituït en plena guerra de l’Iran

Al Líban, la violència i l’expansió israeliana continuen anant en augment. Ahir van morir almenys quatre persones, inclosos dos feligresos que sortien de resar de la mesquita, i desenes van resultar ferides al sud i l’est del Líban. Funcionaris de l’Exèrcit israelià van afirmar que no podrien desarmar Hezbol·là, ja que obligaria a ocupar tot el Líban, i que només l’Estat libanès podria desarmar el grup. També van dir que un possible alto el foc no s’ha de vincular amb el cessament de combats al Líban, on en un mes han mort 1.340 persones.

Les autoritats castrenses presentaran durant els pròxims dies el pla destinat a crear una "zona de seguretat" al sud del Líban, enmig de reclams del ministre de Defensa, Israel Katz, per demolir llogarrets fronterers. Per contra, els familiars dels soldats desplegats al sud van enviar una carta al primer ministre, Benjamin Netanyahu, per denunciar el risc.