Flick (any 1): títols, alegria, emoció, gols i diners

Si fa un temps va arribar un apassionat i fanàtic cruyffista a la casa de Beckenbauer –era Pep Guardiola qui va agafar el comandament de l’arrogant Bayern Múnic–, ara ha arribat un tranquil i exitós alemany a la llar de Johan.

Hansi Flick, autor d’una silenciosa revolució que s’ha carregat Ancelotti –aquest dilluns va exercir a Rio de Janeiro el seu primer dia de seleccionador brasiler–, i que ha provocat que Florentino Pérez s’entregui a Xabi Alonso per reconstruir el Madrid.

El jardí de la infància de Lamine

Busquen en l’extècnic del Bayer Leverkusen l’antídot perfecte per desconfigurar l’obra flickniana, que ha vorejat la perfecció. Una obra aixecada en temps rècord i d’una bellesa addictiva, perquè ningú vol perdre’s la seva funció, fet que ha despertat un barcelonisme passiu que havia dimitit de les seves funcions.

No volia ni pujar a Montjuïc, abans una muntanya inhòspita, ara la muntanya dels prodigis. El jardí de la infància de Lamine Yamal i els seus amics de la colla de La Masia.

Hi ha pujat moltíssima més gent (de 983.616 a 1.291.771 persones) i s’ha elevat, alhora, la mitjana per partit: de 40.984 a 46.135 espectadors. L’efecte Flick ha provocat que el Barça hagi augmentat en un 57% els seus ingressos de taquillatge.

El Madrid, i amb Mbappé, ha assistit com a privilegiat espectador a aquest enllumenament d’un Barça contracultural, que ha viscut amb un vertigen desconegut, trencant tota mena de prejudicis. Capaç com ha sigut també de convertir-se en el tercer equip més golejador de la història del club. El primer sense Messi.

Aquí hi ha la veritable notícia. Els dos anteriors tenien Messi. Tant Guardiola, amb 190 gols en la temporada 2011-12, com Luis Enrique, que va disfrutar del ‘10’ i del trident, irrepetible trident amb Luis Suárez i Neymar, que en va marcar 176 en el curs 2014-15. I allà treu el cap el de Flick, amb 174 gols, impulsat per un trio de davanters tan llunyans fins i tot generacionalment com pròxims.

Entre Lewandowski (42 gols), un polonès que estava en l’ocàs de la seva carrera, Raphinha (34), un brasiler anònim a qui ningú volia fa uns mesos a Barcelona, i Lamine Yamal (18), el bebè a qui Messi va banyar i beneir, han sumat 94 gols. I si es fa recompte del seu impacte, afegint-hi les assistències, s’arriba a una xifra descomunal. El trident de Hansi ha participat en el 84% dels gols del Barça.

La serenitat, junt amb el mètode i el treball diari, de Flick ha donat títols, ha portat més gent que mai a Montjuïc (250.000 espectadors més que amb Xavi) i ha instal·lat la calma al club, espantant qualsevol signe d’oposició aplanant el camí per a la reelecció de Laporta l’estiu vinent quan es convoqui la cita amb les urnes.

Notícies relacionades

L’alonsomania desborda Barcelona

El multitudinari entorn de Lamine

I en 10 mesos ha elevat el valor de La Masia –on abans es buscava un Zubimendi ell va trobar Marc Bernal i Casadó–, situada, de nou, al centre del projecte d’un Barça que ha sigut un autèntic tsunami. A Madrid, i amb Xabi Alonso, comencen de zero. A Barcelona, no.

Es busquen retocs estratègics i quirúrgics per impulsar un equip indomable, que anul·la els seus rivals (38 gols invalidats per fora de joc) perquè només sap defensar cap endavant. I amb aquesta gosadia ha canviat Flick, que ha utilitzat 30 jugadors aquest curs (16 del planter), les regles del joc desallotjant el Madrid del poder a Espanya, arrabassant-li tres títols a la cara i fins i tot l’èpica.  Un alemany, que viu feliç a la casa de Cruyff, sent que «el viatge acaba de començar»