Mariona continua guanyant

La gespa del José Alvalade va quedar inundada de llàgrimes. Després de tres triomfs consecutius davant rivals que semblaven imbatibles (el Lió i Wolfsburg), el Barça va sucumbir davant un Arsenal l’únic episodi de glòria del qual es remuntava a 2007. Fins i tot Joan Laporta, el president, va sucumbir a l’emocionat desconsol de les futbolistes. "Estem fetes pols", va confessar Alèxia Putellas.

EL CANVI DE MARIONA.

Mariona Caldentey va canviar el Barça per l’Arsenal l’estiu passat i no es va equivocar. No ha deixat de celebrar títols. Va marxar per explorar noves experiències personals i reptes esportius més difícils dels que vivia de blaugrana, integrant com era d’una màquina de guanyar, i és ella la que no para de guanyar. La quarta Champions consecutiva va conquerir a Lisboa a costa de les seves companyes.

La quarta Champions de Mariona va significar la cinquena final perduda d’Ewa Pajor. La davantera polonesa també va canviar de club, obsessionada per ser campiona d’Europa. No parava d’acumular frustracions quan jugava amb el Wolfsburg. Tres vegades davant el Lió; l’any passat davant el Barça, aquesta vegada amb l’Arsenal. Va arribar a una altra final i va tornar a perdre-la.

UN BARÇA DIFERENT.

Ni Alèxia ni Aitana van trobar explicació al desengany que començaven a digerir. En el camp van veure que havien extraviat algunes de les seves senyes d’identitat. Tenien poca paciència per moure l’Arsenal amb passades, com si es veiessin impel·lides a aconseguir el trofeu, que creien seu, el més ràpid possible.

L’Arsenal va saber defensar-se amb ordre, sense caure en l’antologia de les pèrdues de temps del Chelsea, fins que va obtenir l’avantatge al marcador mitjançant Stina Blackstenius en una acció nascuda d’un córner mal defensada.

Era el segon gol de l’Arsenal, el primer legal. Irene Paredes es va fer un autogol en el primer temps al mirar d’interceptar erròniament un centre. La central, que havia renovat el seu contracte aquesta setmana, es va llançar les mans al capdavant, desesperada, per creure que multiplicava les dificultats de la final. La tecnologia va salvar momentàniament el Barça.

ELS CANVIS FORÇATS.

Cata Coll va evitar dos gols abans que Blackstenius la batés amb un xut creuat. El Barça es veia obligat a accelerar el joc per remuntar el marcador però ja només tenia un quart d’hora. La situació demandava substitucions en l’atac, on ningú trobava solucions. Pere Romeu, però, es va veure obligat a fer dos canvis defensius. Havia rellevat abans a Pina per Salma Paralluelo en l’extrem esquerre, però després va retirar Mapi León (lesionada) i a Rolfö (lateral esquerra), per Engen i Brugts. Romeu no va apel·lar les joves Vicky López i Sydney Schertenleib, les davanteres que li quedaven al seu costat.

LA DISTÀNCIA NO EXISTEIX.

Notícies relacionades

Fermín es debat entre Chelsea i Barça

La mirada reverencial de dos campions que idolatren el professor Márquez

Quan el Barça va debutar a la Champions, precisament davant l’Arsenal el 26 de setembre del 2012, el club anglès ja havia disputat 65 partits. El desenllaç del duel va correspondre al diferent pedigrí futbolístic dels equips femenins: 0-3 i 0-4. Aquella distància ha desaparegut. Malgrat la derrota, el Barça ha aconseguit més títols que les gunners (3-2) immers en un cicle guanyador que es va interrompre a Lisboa. Kim Little i Alèxia Putellas eren les úniques supervivents que van disputar aquell partit. Es van retrobar amb trenta anys i capitanes.

"Això ens servirà per tornar més fortes l’any que ve", va dir Aitana, eixugades les llàgrimes, de nou amb les celles frunzides, seriosa: la cara d’una esportista que no tolera perdre.