L’angoixa d’un Barça que ja pensa a ressorgir: "Tornarem"

L’abraçada entre Joan Laporta i Aitana Bonmatí destil·lava tristesa. D’aquella que no es pot aturar. Que t’atropella. Tant la futbolista com el president arrencaven el plor en un gest anguniós a Lisboa. La plantilla del Barça va aguantar estoica sobre la gespa durant la celebració de l’Arsenal i totalment en xoc. No podia ser veritat. La història de Torí tornava a repetir-se.

La final es va viure com un malson. Com si en qualsevol moment tot comencés de debò. La final contra l’Arsenal va ser una boirina espessa que va brindar imatges que semblen irreals. Una d’aquestes imatges, havent acabat el partit, quan Mariona Caldentey, ara amb la samarreta gunner posada, es va apartar de la celebració del seu equip i va anar a consolar les seves excompanyes. El mateix va fer Laia Codina, amb moltes amigues al vestidor blaugrana.

L’ombra de la final de Torí del 2022 va ser present tota l’estona. Durant el partit i quan es va acabar tot. L’ocasió era dolorosament semblant i l’angoixa que va demostrar l’equip blaugrana una vegada derrotat va ser molt transparent. Les jugadores no van amagar la tristesa ni l’empipada i, davant els micròfons, van ser sinceres.

"Això ens ha d’ensenyar a millorar. Em sap molt greu per tots els aficionats. La tristesa i la frustració és en bona part per ells. Ho sento molt. Tornarem", va assenyalar Aitana Bonmatí uns minuts després que es consumés la derrota contra l’Arsenal.

Vestidor tocat

Cap de les futbolistes es va treure la medalla de subcampiones del coll després de la salutació. I, en un gest d’autocrítica no sempre fàcil en calent, van admetre que no havien fet un bon partit contra l’Arsenal. "No hem fet el nostre joc. No hi hem sigut a prop", deia la migcampista blaugrana Patri Guijarro.

A Alexia Putellas, gairebé sense paraules, li va costar molt contenir les llàgrimes. "Estem malament. No hem sigut capaces de fer el nostre joc. Malament", repetia la capitana. "N’aprendrem. Sempre que perdem surto i dic això. Ha sigut un cop fort. Perquè veus la grada i no entens com és que ha pogut passar. Aquest diumenge serà un nou dia i treballarem perquè això no torni a passar", va afirmar.

"Ha sigut una hòstia de realitat", deia la portera Cata Coll. "Ha sigut una final dura, difícil", la secundava Patri Guijarro. El vestidor va quedar tocat per una derrota que causa irritació després del pitjor partit de la temporada.

"Que la gent es quedi únicament amb aquest partit no justifica que no hàgim fet una bona temporada. Per aquests 90 minuts no farem malbé tota la temporada. Aquestes jugadores i jo mateix ho tornarem a intentar", deia el tècnic Pere Romeu, que no ha aconseguit trencar la maledicció que no permet a un entrenador del Barça guanyar la Champions el seu primer any a la banqueta.

El Barça se’n va anar de l’estadi José Alvalade tan de pressa com va poder. Les futbolistes van sortir encara vestides de blaugrana, en xancletes i amb pizzes per la zona mixta. La mirada fonedissa i el semblant tens. En silenci, van marxar de l’escenari que s’havia preparat per coronar-les però que finalment es va acabar convertint en el decorat d’un malson.

Notícies relacionades

Del Toro clava un bon cop al Giro després d’una caiguda

El Bernabéu celebra i plora l’adeu de Modric i Ancelotti

Tot i això, el Barça ja s’ha aixecat d’una situació com aquesta. I aquest és el clamor del vestidor i del cos tècnic. La paraula tornarem va sortir de la boca de totes les persones de l’equip des que es va acabar el partit. El directiu responsable del futbol femení blaugrana, Xavi Puig, molt afectat després de la derrota i acompanyat pel president Laporta a l’hora de sortir de l’estadi, va recalcar el missatge. "A aixecar-nos. Tornarem".

I aquesta és ara la feina de tot el Barça. Afrontar l’endemà. Mirar d’entendre què ha passat a Lisboa perquè, efectivament, no torni a passar. La ferida a dins del vestidor és molt fonda, però de tota manera no hauria de posar en dubte un projecte que fa uns quants anys que domina a Europa. La clatellada és inesperada pel cartell de favorites. Però derrotes com les de Lisboa demostren com és de complicat fer el que fa anys que fa l’equip blaugrana. I que, malgrat haver convertit l’èxit constant en una rutina, tot això és excepcional.