Empoderament i trencaclosques per reconstruir l’Arsenal de Slegers

Tenir un pla sempre està bé. Intentar predir les coses i veure per on et sortirà la vida per mirar de buscar el camí a seguir. El problema està que, de vegades, tot canvia en un segon. Aquesta pilota no entra a la porteria. T’arriba una proposta que no esperaves i dones un sí amb el qual no comptaves. Així va arribar Renée Slegers a la banqueta de l’Arsenal. No va ser casualitat, s’ho va treballar amb una carrera contrastada als 36 anys, però ni de bon tros era el que l’exfutbolista esperava de la vida.

"Soc tranquil·la i serena, tot i que amb mal geni", reconeix l’entrenadora neerlandesa. Amb un tarannà sobri, tot i que amb mig somriure dibuixat a la cara, afronta un repte que potser ni va arribar a somiar quan el futbol la va llançar de la gespa anys enrere. "Quan era una jove futbolista, el lideratge era més autoritari i jo no em veia com a entrenadora". Per sort, això va canviar.

L’última vegada que l’Arsenal va disputar una final de la Champions, l’any 2007, Renée Sleger era una jove promesa, centrecampista de 18 anys, que acabava la temporada en l’acadèmia de l’Arsenal. Ara, el 2025, dirigirà la banqueta en la tornada del seu club a una final europea tants anys després. Sleger va haver de deixar el futbol de manera prematura per una greu lesió de genoll el 2016. Lluny d’apartar-la de la pilota, li va regalar una nova passió: la tàctica. Tot el que ja li encantava dins del vestidor es va multiplicar quan va poder formar-se amb la seva pissarra blanca.

El sub-19 de l’IF Limhamn Bunkeflo suec va ser el primer equip que va dirigir per a anys després agafar les regnes de l’equip sènior. Es va anar erigint com una promesa a les banquetes just abans de ser seleccionadora sub-23 del país mesos abans que el Rosengard truqués a la seva porta. Va guanyar dues lligues sueques consecutives abans de convertir-se en l’entrenadora assistent de l’Arsenal de Jonas Eidevall el setembre del 2023.

L’equip la va acollir a la perfecció en una època de canvi en l’entitat, que buscava fer un gir a l’equip amb futbolistes internacionals. Però els resultats no arribaven. Una mala ratxa va acabar amb la dimissió d’Eideval l’octubre del 2024. I Slegers va ser nomenada entrenadora interina.

Notícies relacionades

Pogacar s’agafa un dia de vacances en el Tour

La reivindicació d’Athenea del Castillo

Amb ella a la banqueta l’Arsenal ha sigut un altre. Després d’una ratxa d’11 partits invicta, amb deu victòries i un empat, aquest gener va ser nomenada entrenadora principal. Aquesta joventut l’ha ajudat a connectar amb la plantilla. L’ha fet propera alhora que ha adoptat un discurs en què ha mirat d’empoderar cadascuna de les seves futbolistes. De fet, Slegers tan sols és dos anys més gran que Kim Little, una de les capitanes.

Amant dels jocs de taula veu el futbol com això mateix, com un trencaclosques. Trobar la millor solució, tot i que de vegades no sigui la més ràpida, per a allò que té davant. Així doncs, ha creat un Arsenal que té com a peça angular l’exblaugrana Mariona Caldentey. Amb ella, les gunners han aconseguit eliminar al totpoderós Olympique de Lió en semifinals i acabar segones a la Lliga.