"És tan important un mal de regla com un turmell rígid"

En els Jocs Olímpics de Rio del 2016, la nedadora xinesa Fu Yuanhui es va quedar fora del podi a la final del relleu estils 4x100 metres femení, una prova en què figurava entre les favorites. En una entrevista posterior, va atribuir el seu fracàs al fet que la nit anterior havia començat la seva menstruació. El 2022, l’atleta olímpica britànica Dina Asher-Smith va competir en els 100 i 200 metres a l’Europeu de Múnic. Va acabar quarta a la final dels 200 metres, tan sols dos dies després d’haver de retirar-se dels 100 metres a causa de les rampes que va atribuir al seu cicle menstrual. Són tan sols dos dels exemples més mediàtics dels efectes que entre el 50% i 67% de les atletes d’elit perceben en el seu rendiment esportiu durant el seu cicle menstrual, segons un article publicat a la revista Sports Medicine.

No obstant, malgrat que cada vegada és més comú estudiar les implicacions del ball hormonal que pateixen les esportistes a causa dels seus cicles, la complicació per poder conèixer l’abast que això comporta en cada una dificulta la presa de mesures genèriques. "Hi ha tants cicles com dones i tot i que sobre el paper tenen una durada i uns efectes determinats, cada cas és diferent", afirma Eva Ferrer, doctora especialista en salut femenina del Barça Innovation Hub (BIHUB). Els esports col·lectius són especialment complicats a l’hora de gestionar aquests processos, ja que en els equips conviuen diverses desenes de jugadores amb realitats diferents. En el Barça femení, per exemple, les futbolistes se sotmeten a analítiques de sang i estudis hormonals per conèixer més al detall els seus cicles.

Hormones i risc de lesió

"Té una relació directa amb el rendiment i per tant amb les lesions, tot i que també hem d’entendre que es correlaciona amb molts altres factors que van des de la fisiologia i l’edat a fins i tot la nutrició o el son. Necessitem tenir una foto clara de la salut de la jugadora per poder anar més enllà", detalla la que fos metge del Barça femení durant quatre temporades (2018-2022).

Segons va explicar la doctora en unes jornades de Dona i Esport del Col·legi de Fisioterapeutes, el cicle menstrual a nivell teòric consta de diverses fases i en cada una predomina una hormona amb efectes diferents sobre el cos femení. Els estrògens, per exemple, tenen efectes anabolitzants que predisposen el cos a realitzar treballs de força; l’LH, en canvi, provoca més laxitud lligamentosa que les pot fer més propenses a patir lesions com la d’encreuats, i la progesterona, en canvi, fa l’efecte contrari i permet beneficiar-se més dels entrenaments de resistència.

"Hi ha moltes situacions que poden afectar aquests cicles. Minimitzar els riscos de lesió i adaptar els entrenaments a la fase del cicle menstrual en esports d’equip només es pot fer en aquelles parts de l’entrenament que són individuals com el condicionament físic", afegeix. "És extremadament complicat dir-li a un entrenador i a una jugadora el que ha de fer o no en funció del seu cicle perquè de vegades la mateixa competició no permet detallar les necessitats", confessa. Ara mateix el control del cicle de les esportistes s’utilitza més com un indicador de salut que com un factor determinant a l’hora d’establir els entrenaments. "Continuem buscant una metodologia que ens sigui útil per, a la llarga, poder implementar un mètode que millori el rendiment de les jugadores i minimitzi els seus riscos de lesió", assumeix l’especialista.

De moment, en grans clubs com el Barça es treballa en equips multidisciplinaris. "Per exemple, en el cas de tenir una jugadora que tingui molta síndrome premenstrual, el club posa en marxa totes les eines de què disposa perquè li afecti el menys possible. La nutrició n’és una, però n’hi ha moltes d’altres, i sempre han d’anar alineades amb el moment competitiu en què es trobin".

"Hauríem de donar-li la mateixa importància als dolors de regla (dismenorrea) que a un turmell rígid perquè els dos tenen efectes sobre el rendiment. El problema és que del turmell rígid tothom parla sense tabús ni vergonya i dels dolors de regla, no. És un treball dels clubs i associacions d’implicar famílies i entrenadors perquè es normalitzi des de la base".

Notícies relacionades

El Barça planeja estrenar el nou Camp Nou al Gamper, però només per a 25.000 espectadors

L’anglès Alexander-Arnold, confirmat oficialment com a nou jugador del Reial Madrid

En aquest sentit, cada vegada és més habitual que hi hagi aquesta conscienciació en les bases de l’esport. "A l’institut del CAR fem classes específiques a les adolescents per detectar i conèixer els riscos de no tenir una correcta salut menstrual", assegura el seu col·lega i cap dels serveis mèdics del CAR – Consorci Sanitari de Terrassa, Montse Bellver. No obstant, la realitat és que les competicions no s’adapten. "No podem canviar d’entrenament cada dia en funció dels períodes perquè seria caòtic tenint 15 noies a l’equip".

"Les cuidem emocionalment, però físicament cada una es gestiona", explica l’entrenadora de la selecció de natació sincronitzada i exnedadora, Andrea Fuentes. "El que sí que controlem és si existeixen problemes de salut associats com l’amenorrea". Els problemes de salut associats a l’amenorrea (absència de cicle menstrual) són un altre dels grans focus que preocupen ja que "pot provocar pèrdues de densitat òssia i osteopènies que derivin en fractures d’estrès per sobrecàrrega en esportistes que entrenen moltes hores", detalla Bellver.