Flick dissenya el Barça que ve amb l’ull posat a les àrees

El confeti dominava la gespa de Montjuïc diumenge passat, mentre Hansi Flick joguinejava amb el seu net, despreocupat com estava després de la innòcua derrota contra el Vila-real. I a la llotja de l’estadi olímpic, Deco i Bojan se’l miraven complaguts. Són les tres persones que han guiat (un des de la banqueta; els altres dos des del despatx) la metamorfosi d’un equip que ha dominat de tal manera a Espanya que ni el Madrid del Pitxitxi Mbappé ha pogut guanyar-li un partit. Són aquestes tres persones les que fa mesos que dissenyen la remodelació de la plantilla amb l’objectiu de reforçar les àrees.

És el Barça que ve. El Barça que ha de defensar la seva triple corona estatal, amb l’obligació afegida d’aspirar a la Champions però amb la calma que proporciona tenir el futur assegurat amb la línia de vida del Barça Cubarsí (18 anys), Pedri (22) i Lamine Yamal (17). Ara toca omplir els espais que queden buits. Flick sap el que necessita per elevar el nivell del Barça que ha vorejat la perfecció. Sap el que necessita, però no va donar cap nom. Això sí, és conscient que ha de potenciar les àrees.

Pendents del ‘fair play’

Hi ha marge de millora a l’àrea pròpia. El debat sobre l’inquilí a la porteria amb Ter Stegen sortint, amb 33 anys, d’una greu lesió i Szczesny dubtant si renova o no està més obert que mai. La figura de Joan Garcia, el porter de l’Espanyol, també sona. I és una decisió clau si inverteix o no en un 9 o si espera un any coincidint amb el final del contracte de Lewandowski. El polonès ha firmat una temporada extraordinària (40 gols en 51 partits), però ja va camí dels 37 anys. Els farà el 21 d’agost.

Notícies relacionades

Els àrbitres expulsen el Barça de la lluita per la seva 13a Champions

De Víctor a Joan; de l’Hospitalet a Sallent

Falta saber si el Barça afrontarà una gran venda aquest estiu que li permeti tenir més recursos econòmics. Araujo, un dels capitans, que ha passat de ser intocable a viure a la banqueta a l’ombra de Cubarsí i Iñigo Martínez, encaixa perfectament en aquest perfil. Té mercat, el seu cost va ser ínfim (el club va pagar 1,7 milions d’euros al Boston River uruguaià el 2018) i el benefici del traspàs seria molt elevat. Això alleujaria Laporta, que creu que arribarà a la fórmula del 1:1 en el fair play salarial. Si es ven Araujo o algú altre hi haurà diners per portar Tah, el central alemany que arribaria lliure, del Leverkusen.

Deco també ha deixat caure que necessita també extrems golejadors per no dependre del que han aportat Lamine (18 gols i 25 assistències en 54 partits) i Raphinha: 34 gols i 25 assistències en 56 partits. Flick necessita jugadors de l’estil de Ferran Torres, que ha suplert, i molt bé, els dies sense Lewandowski amb els seus 19 gols i set assistències en 45 partits. Un paper que hauria de ser assumit per Ansu Fati, avui una peça residual.