Els nens de La Masia li col·loquen la corona al Barça

Lamine Yamal va dir que va perdre la por en un parc de Mataró, en una frase que l’acompanyarà per sempre, i l’hi va treure al Barça. La por de l’èxit, que existeix, i es coneix com el complex de Jonàs. El va treure de sobre al grup el més jove de tots, que porta tota la vida disputant derbis contra l’Espanyol. Darrere seu es va posar a córrer Fermín per rematar la victòria, celebrada amb una dutxa d’aspersors que va activar l’Espanyol més per fastiguejar que per evitar una invasió de camp.

El desvergonyit adolescent no va cometre cap heroïcitat, perquè no és un xaval de brega i camorra que s’encari a Romero o desafiï Cabrera, que va ser expulsat per haver-lo colpejat. El que va perpetrar Lamine Yamal va ser una genialitat, que només solen fer les persones dotades d’un talent superior, amb un golàs a l’escaire que no per repetit és menys sorprenent. Un gol de marca pròpia.

L’altra frase encunyada per Lamine Yamal és que marca en els partits importants. No ha fallat aquesta temporada. Ho era el derbi per liquidar la temporada abans d’hora i sentenciar el títol. Al Barça li sobraven punts estalviats per gastar-los en cas d’emergència

Tensió

La seva vellutada bota esquerra va adornar la consumació d’un triplet espanyol històric (Lliga, Copa i Supercopa) en un derbi de creixent combustió, que havia començat tens per un atropellament massiu fora de l’estadi i va acabar crispat per l’amenaça que es reedités una victòria de l’etern rival dos anys després.

Lamine Yamal va deixar anar les amarres que tenien el Barça lligat a la prudència. Va sortir previngut l’equip per no veure’s obligat a fer una altra remuntada, tot i que sigui una de les seves especialitats. Aquest complex poruc no va evitar que les primeres ocasions fossin blanc-i-blaves, clares, amb tres sortides fàcils des de darrere.

Estava més destemprat al començament el Barça que l’Espanyol, els aficionats del qual –almenys els de Grada Canito– van reclamar i van aconseguir que Soto Grado parés el partit. Les friccions, més habituals com cada any, van reduir encara més el temps de joc. No va ajudar Frenkie de Jong a donar vivacitat i ritme amb les seves conduccions davant un Espanyol molt endarrerit. Només passaven coses quan intervenia Pedri, i els blanc-i-blaus es van esforçar a desactivar-lo perquè així els altres quedaven neutralitzats.

Ocasions que no tornen

Notícies relacionades

Joan García s’acomiada de l’Espanyol: «Sé que aquesta decisió no serà fàcil d’entendre per a tothom. No us demano que ho feu»

La intrahistòria d’amor del Barça per Nico Williams: de la seva lleialtat amb l’Athletic al seu enamorament sobtat amb Lamine

Massa oportunitats va malgastar el conjunt local (una d’Urko, dues de Puado), i ja no tornarien, tret que tingués iniciatives per crear-les. No ho va fer fins que es va veure obligat pel marcador, després del golàs de Lamine Yamal, que no havia donat senyals de vida, fins aleshores. L’aparició va ser estrepitosa. Demolidora.

I, no obstant, amb prou feines va alterar el marcador –suficient per al Barça–, no l’actitud de l’Espanyol. Al Barça li va destensar la cara Lamine Yamal, però el grup ja s’havia relaxat amb Balde i Cubarsí, amb més ofici i més ritme per córrer i passar i tornar al Barça la seva millor imatge. La d’un campió en majúscules.