L’irreductible Barça de Flick

Valladolid va ser l’enèsim capítol de les remuntades de l’equip blaugrana. Ho va fer amb suplents, però va ser menys heroica que altres d’aquest curs, com la de Lisboa davant el Benfica. Aquest Barça li ha arrabassat dos títols al Madrid i va transformar un 2-0 advers en un 2-4 al camp de l’Atlètic.

Hansi Flick, durant el Valladolid-Barça de dissabte. | MANU FERNÁNDEZ / AP

Hansi Flick, durant el Valladolid-Barça de dissabte. | MANU FERNÁNDEZ / AP

3
Es llegeix en minuts
Joan Domènech
Joan Domènech

Periodista

Especialista en Futbol, Barça, Esports.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Explica la llegenda que l’irreductible Barça de Hansi Flick va néixer a Lisboa. Aquella nit plujosa del 21 de gener, l’equip va protagonitzar una brutal remuntada de marcador, lenta, constant i inexorable. Va anar encaixant gols a mansalva: l’1-0, el 2-1, el 3-1 i el 4-2 en el minut 68, i va acabar guanyant per 4-5 en un xut furiós de Raphinha en una escapada salvatge en solitari en el permès minut 96.

De vegades les llegendes no responen completament a la realitat. El Barça de Flick remunta marcadors des del primer dia. Des de la seva estrena. Des de la inauguració de la Lliga el 17 d’agost a València, quan Hugo Duro va marcar l’1-0 en el minut 44 i dos gols de Robert Lewandowski van transformar el marcador en el definitiu 1-2 en el minut 48.

No existeix la paraula inrendible o irrendible per descriure l’equip que no es rendeix o no pot rendir. Perseverant i tenaç són els adjectius correctes per remarcar la capacitat del Barça d’aixecar resultats adversos, cosa que també denuncia una certa tendència a concedir avantatge a l’adversari. L’últim exemple es va viure a Valladolid, i segurament no és el més heroic. Hi ha hagut altres capítols que alimenten el mite de l’equip de Flick per l’entitat dels rivals. N’hi ha prou amb el mínim esforç per rememorar-los.

Celta, Inter, Valladolid...

Per exemple, aquest Barça va remuntar l’1-0 del Madrid en la final de la Supercopa fins a capgirar el marcador amb un 2-5. També al Madrid li va arrabassar la final de Copa, quan perdia per 1-2 i va vèncer 3-2 en la pròrroga. El Celta, a la Lliga, va marcar d’una tirada l’1-1, l’1-2 i l’1-3 i va marxar amb les mans buides amb un 4-3. No menys cèlebre és l’episodi del Metropolitano contra l’Atlètic, amb el 2-0 blanc-i-vermell (minut 70) que es va transformar en el 2-4 final. Abans de viatjar a Valladolid, el Barça va igualar el 0-2 i el 2-3 de l’Inter per col·locar el 3-3 que haurà de superar demà a San Siro a la semifinal de la Champions.

Flick va alinear un onze de suplents a Pucela i Marc-André ter Stegen, un d’ells, va encaixar un gol en el minut 6. No va ser fins a l’entrada dels titulars quan l’equip va encertar amb Raphinha i Fermín per aconseguir els tres punts. "Tot es complica quan estàs per darrere al marcador", reconeixia Ter Stegen, alleujat perquè aquest gol en què va tenir alguna cosa a veure la seva descoordinada intervenció no va impedir la victòria.

El suport de Ter Stegen

El porter era un dels nou substituts dels titulars que van jugar i jugaran davant l’Inter. Ja sabia que el seu retorn era momentani i que Wojciech Szczesny serà sota els pals de San Siro i en el clàssic de Montjuïc de diumenge vinent. A Ter Stegen el van acompanyar a Pucela Andreas Christensen, la inactivitat del qual era més gran que la seva, des d’agost; Héctor Fort, Dani Rodríguez, Pau Víctor i Ansu Fati. Ronald Araujo, Gavi i, potser, Fermín seran suplents demà.

Notícies relacionades

"El míster sempre troba un bon equilibri, ens dona importància a tots. Al final, som un equip. Si guanyem, ho fem tots. El més important és que disfrutem com a conjunt", va remarcar Ter Stegen sobre la rotació massiva que va realitzar Flick. Només va sortir malament a Pamplona, amb els cinc canvis i la derrota en el camp de l’Osasuna. No han afectat mai més el resultat.

"La confiança que tinc en els meus jugadors és absoluta", va assegurar Flick per negar que el monumental relleu de l’onze inicial fos un atreviment excessiu. El tècnic va dir que les disfuncions que es produirien en un equip sense rodatge i inconnex eren acceptables. "No era fàcil per a la gent nova que entrava", va assumir. Simone Inzaghi va anar més enllà amb l’Inter i davant del Verona va canviar deu jugadors.