El Barça es jugarà l’última vida en el cinquè partit

El duel amb el Mònaco no va ser una excepció. Va caminar en la línia fluixa fins als últims segons, i si el Barça va aguantar dempeus va ser perquè tenia la xarxa d’estar a casa, com si l’eixordador alè el mantingués agafat a l’aire, flotant, sense caure. Els aficionats van acabar dempeus, agraint també l’esperit del grup, l’anomenada resiliència. Els jugadors van tornar al camp al sentir que els càntics no cessaven. Al culer li espera un dimarts de mil dimonis. El duel del bàsquet coincideix en la mateixa jornada que la tornada de la semifinal de la Champions contra l’Inter de Milà (igual que va passar en el tercer partit i l’anada).

Primer minut, primera fricció

El Palau va estar carregat d’electricitat, i no només al final. Abans que s’haguessin consumit dos minuts, Fall i Blossomgame havien tingut la primera fricció, provocada pel nord-americà, que a continuació va saber provocar la personal del blaugrana, a qui Peñarroya va enviar a la banqueta. Poc després, Blossomgame va enfilar la cistella per fer un mate i li van sortir al pas tres braços.

Va quedar clar per on discorreria el duel. A més de la baralla sota les cistelles, a cop de triple. Al primer de James n’hi van seguir cinc del Barça (tres de Parker, infal·lible) i l’equip es va alliberar de la tensió amb el matalàs de l’avantatge, que va arribar a ser de 15 punts (21-6), amb aquella solitària cistella monegasca i tirs lliures. Era massa bonic per ser cert.

En efecte, ho era. Els estalvis van permetre gestionar la crisi del segon quart. L’exuberància es va convertir en carestia (de 23-14 al 27-30) després d’una fase catastròfica en atac que gairebé tocant al descans va maquillar Brizuela. Els tres punts de desavantatge van semblar un mal menor (35-38), després que Strazel encertés quatre tirs lliures per a un total de 21.

21-0 en tirs lliures

Notícies relacionades

Travis Scott, a la samarreta del Barça en el clàssic

Rotacions amb Ter Stegen

No n’havien llançat cap els blaugranes. Era un 21-0. No es va destapar l’ampolla fins que va trepitjar la línia Fall, ja en la represa. Era imprescindible recuperar Parker, en barrina anotadora i amb tres faltes personals, i que Punter es posés a anotar: només dos punts fins llavors. Sense ells seria impossible en un equip orientat a facilitar la seva producció.

I sense ells brilla Brizuela, que es va col·locar l’equip a l’esquena perquè tot tornés a començar (58-58), però amb molt desgast físic i emocional. Ningú imaginava un desenllaç que no fos ajustat ni que es decantés cap a qualsevol costat. El Barça va sublimar el seu esperit defensiu per protegir els petits avantatges dels quatre minuts finals, sempre amenaçats per la constància del Mònaco, que estava aliè a la tensió, segurament perquè en el pitjor dels casos li quedava una vida i se la jugaria a casa, on es va imposar clarament en els dos duels.