El Barça de les 40 rematades

El Barça més demolidor i el menys efectiu. Un registre bestial de 40 xuts va acumular el líder davant del Mallorca dimarts passat. Números d’equip anihilador, cruel, inclement. Però només un gol. Números d’equip inofensiu, innocu, innocent.

Mai s’havia produït un desajust com aquest, entre intents i encerts, perquè mai s’havia vist en els últims anys semblant allau de joc ofensiu un dia en què s’esperava poc per les rotacions practicades de Hansi Flick, que va tenyir l’alineació de suplents.

El Barça va batre el rècord de rematades dels últims anys, superant les 36 que va fer davant el Granada, a Los Cármenes, a la Copa de la campanya 2020-21. Un partit amb golejada (3-5) i amb truc: es va jugar una pròrroga després d’igualar un 2-0 a partir del minut 88. Aquella nit, amb Ronald Koeman a la banqueta, i Messi, Griezmann i Dembélé al camp (també Araujo i Pedri), hi va haver 20 xuts ben dirigits entre els tres pals, i cinc gols.

Un partit amb derrota

El partit amb més ocasions del Barça de cada temporada sempre va registrar més gols que el solitari encert de Dani Olmo. En el curs passat, els blaugrana van establir el màxim nombre de rematades (31) davant el Girona (2-4): van transformar-ne dues tot i que van perdre. Un cas insòlit. Les 30 rematades davant del Betis a la Lliga 2016-17 van acabar amb un 6-2 i els 30 a l’Osca a la 2018-19 van desembocar en un 8-2.

L’equip més golejador d’Europa va fer misto. Sense més conseqüències que la frustració dels futbolistes per no encertar-ne ni una. Els reiterats errors van consagrar Olmo, l’únic guanyador i el gol del qual va reportar els tres punts; els altres, amb la seva mala sort, van impedir que es dissipés el temor atàvic del culer que una desgràcia o, simplement, un error defensiu derivés en l’empat. L’equip rojillo no va disparar cap de les quatre vegades entre els tres pals.

"Sempre penso en positiu i mai em va passar pel cap que poguéssim perdre", va assegurar Hansi Flick al final de l’enfrontament. Tan positivament analitzava la jornada que va optar per valorar el zero de la porteria de Wojciech Szczesny després de dos partits amb sis gols: tres del Borussia Dortmund i tres del Celta. Tampoc sense conseqüències. El primer partit no va impedir la classificació a la Champions i el segon va derivar en una de remuntada emocionant d’un valor encara incalculable.

Riquelme, el porter

El Barça va oferir una gran actuació tacada per la inefectivitat. El rànquing negatiu el va liderar Lamine Yamal amb 10 rematades, seguit per quatre de Ferran Torres i quatre d’Ansu Fati. Entre ells i els altres van entronitzar Leo Román Riquelme, el porter amb nom i cognom d’astre futbolístic, un altre suplent en la nit dels suplents, que es va consagrar amb 12 parades.

Notícies relacionades

Espanya certifica el pas a la final amb un golàs d’Alexia

La jutge cita el Barça com a investigat en el cas Negreira

"L’1-0 et porta a no afluixar fins al final", explicava Iñigo Martínez, l’únic titular de la defensa. A la seva esquerra hi havia Héctor Fort, amb qui no va tenir ni una complicació. A davant, Ansu Fati. "És important que els que no juguen sovint aprofitin les oportunitats, per això han sortit ovacionats. Són jugadors molt estimats, i veure’ls disfrutar ens fa disfrutar", va destacar.

A l’altra banda hi havia Eric Garcia. L’absència de Kounde va motivar la doble eclosió de Fort, que es va situar com a lateral esquerre, i d’Eric, que va tapar la banda dreta. Flick va quedar meravellat pel seu rendiment en la tercera demarcació en què l’ha destinat. Un dia va jugar de defensa central, en alguns va exercir com a migcampista, i dimarts es va estrenar jugant de lateral. "És un futbolista molt professional, un exemple. Estic molt content de tenir-lo a l’equip", va dir Flick, feliç per haver-lo convençut que es quedés en el Barça tot i que jugaria menys que a Girona, on volia tornar.