Entre tòpics i trampes

Cap de setmana insuportable de tòpics el que ens ha tocat viure. En primer lloc, seria bo recordar a què ens referim quan parlem de tòpics, perquè equivocadament s’interpreta que es tracta d’afirmacions que flirtegen amb la falta de veracitat, quan en realitat no és així.

Un tòpic és aquella asseveració que, per un excés de repetició, ús i abús, es converteix en banal, vulgar o imaginable. Però... ¡Compte! perquè un tòpic sol ser absolutament cert en temps i forma, fins i tot sent previsible. Entrem en matèria: Partit a Butarque contra el CD Leganés, i sents moltes vegades sentències tals com: "Compte. No hi ha enemic petit", "Val el mateix una victòria al Bernabéu que a Butarque", "Vigilem, perquè és un partit trampa", "Els partits després d’una gran cita a Champions se solen complicar" o, una vegada s’ha vençut... "¡Triomfs com el de Leganés són els que, al final, et donen Lligues!".

Clixés coneguts

I no segueixo, perquè podria omplir amb més i més tòpics, els dos mil espais d’aquesta columna, però els esgotaria. I tots i cada un d’ells, a Déu, gràcies, es va donar, es va veure i es va complir...

Notícies relacionades

María Laborda, jove prodigi de l’escalada de velocitat: «Escalant soc la nena que jugava al pati de l’escola»

Cucurella: "Teníem moltes ganes de jugar la Finalíssima. Tant de bo ens creuem amb l'Argentina al Mundial"

El Barça va guanyar el seu partit i, efectivament, es va fer contra un equip humil, liderat per un entrenador petit de declaracions amb valors diminuts i provocacions gegants, en un camp a rebentar per aficions barrejades de manera exemplar, i desitjoses de veure en directe una generació de llum, que brilla i enlluerna propis i estranys, en un partit que efectivament va ser tota una prova de foc esquivant l’ham enverinat que vam tenir l’habilitat i tranquil·litat de no mossegar, i del qual vam sortir vius amb aquests tres punts fonamentals per seguir el camí domèstic cap al final desitjat.

Ja ho veuen, clixés coneguts que es van anar succeint amb pànic en la nostra mirada i cansament a les cames dels nostres nois. I ara, que arribi al més aviat possible, el desig tòpic més gran del món de l’esport: "Que guanyi el millor", que no és cap altre que el nostre Barça.