El risc cardiovascular és menor entre els exesportistes d’elit

En repòs, la llegenda del ciclisme Miguel Induráin tenia tan sols 28 pulsacions per minut en la seva bona època, una xifra molt baixa fins i tot per a un esportista d’elit. El rang normal, en adults, és d’entre 60 i 100 batecs per minut. En l’actualitat, als 60 anys, el pentacampió del Tour de França compta 45 pulsacions per minut en repòs, una xifra que tot i que continua sent molt baixa, és superior a la que mostrava llavors. La seva salut cardiovascular és formidable i el seu cas és perfecte per explicar la tesi a què han arribat en el seu últim estudi l’Hospital de Sant Pau, en col·laboració amb Cors Units i la Societat Catalana de Medicina de l’Esport, en la qual afirmen que els factors de risc cardiovascular (FRCV) dels exesportistes d’elit són molt inferiors als de la població general. Una tesi que fins fa anys no estava tan clara després d’estudis publicats en què s’associava el ritme cardíac més baix a possibles condicions cardiovasculars i fins i tot la mort sobtada.

Freqüències baixes

Notícies relacionades

El FC Barcelona prepara ja el retorn a l’estadi de Montjuïc

Després de dos anys i mig d’investigació, Sandro Rosell i Bartomeu declaren davant la jutge pel cas Negreira

L’estudi més ampli portat a terme fins a la data en exesportistes professionals, que ha comptat amb 444 perfils d’exatletes de la Blume, el CAR i el FC Barcelona i que es presenta avui en la 39a edició de la Jornada de Proves d’Esforç, s’ha articulat al voltant de diverses condicions com són la freqüència cardíaca baixa, la bradicàrdia i la polarització cardíaca. "En els esportistes d’elit és habitual trobar freqüències cardíaques més baixes perquè és una resposta normal de l’organisme d’adaptació als nivells d’entrenament elevats i no implica complicacions", afirma a EL PERIÓDICO l’impulsor de l’estudi, el doctor Ricard Serra Grima, juntament amb la doctora Teresa Puig. Segons el doctor, "aquesta alteració que en la població general seria perillosa per ser tan baixa, en esportistes d’elit és un símptoma d’adaptació i s’acostuma a revertir al reduir la càrrega d’entrenament, per la qual cosa no és negativa", explica.

D’altra banda, en general la salut dels exesportistes d’elit és més forta que la de la població general quant a condicions com la diabetis, per exemple, que resulta un dels FRCV més vinculats a l’exercici i la dieta, perquè les xifres dels exesportistes són molt més baixes comparades amb les de la població general.