Olmo paga el peatge del partit maleït
Ferran i Olmo eren dos dels set jugadors que han figurat en les dues alineacions contra l’Osasuna. Els gols que no van marcar quan va ser cancel·lat els van aportar la segona vegada, també tenyida de dol: el minut de silenci per la mort del pare d’Iñaki Peña.
	Set dels onze jugadors que havien de disputar el partit maleït amb l’Osasuna es van mantenir en la segona alineació d’un partit també tenyit de dol pel minut de silenci que es va dispensar per la mort del pare d’Iñaki Peña.
Aquell era un onze condicionat per la visita al Benfica en la Champions; el d’ahir al vespre estava mediatitzat pels partits de seleccions que van impedir a Flick escollir lliurement el seu onze titular. Cubarsí i Casadó estan lesionats, tot i que el primer era a la banqueta per si se’l necessitava –Araujo va voler ser amb el grup, reforçant una hipotètica emergència–, Raphinha havia jugat dimarts amb el Brasil i Martín no havia de donar un respir a Balde aquesta vegada. Iñigo, De Jong i Pedri van ser els nous.
Suplents titularíssims
En els dos partits, Flick va pensar a ajuntar Ferran i Olmo, suplents en minutatge però que tenen un valor, en cost i rendiment, que és de titularíssims. Ho van corroborar una vegada més. Ferran havia tancat l’última jornada del campionat amb un doblet al camp de l’Atlètic que va certificar la remuntada perquè el Barça fos líder i va posar les bases per avantatjar-lo respecte al Madrid.
Va obrir el marcador Ferran, que estona a estona i gol a gol s’ha situat entre els 15 millors realitzadors de la Lliga, i el va rematar Olmo amb el doble penal que va xutar, repetit i encertat en segona instància. El penal que el va condemnar a acomiadar-se fins no se sap quan. El seu problema no és Lewandowski, la competència de Ferran, i a qui va substituir, en el canvi a la inversa. Va jugar una estona Olmo perquè el seu problema és la fragilitat dels músculs, més enllà que s’hagi perdut cinc partits pels embolics del Barça amb la seva inscripció.
El penal de la condemna
Notícies relacionadesEl penal que el va redimir va cavar la seva desgràcia. Set minuts després d’una celebració reprimida, entre la fallada que va poder corregir i l’incipient dolor que devia sentir, es va asseure a terra. El senyal inequívoc de la lesió muscular, com semblen haver convingut els futbolistes moderns. Va sortir el doctor Ricard Pruna –absent el funest dia de la mort del seu col·lega Carles Miñarro– al camp i va sortir Fermín López a escalfar mentre a Flick se l’emportaven els dimonis. Un altre centrecampista lesionat que s’unia a Marc Bernal i Marc Casadó, que va aparèixer al camp amb una fèrula al genoll dret com a record de l’Atlètic-Barça.
Flick es va espantar i va retirar en el descans Frenkie de Jong, el capità ja redimit, per mirar d’eludir el perill que amenaçava d’un altre contratemps en un altre migcampista en un altre internacional. El braçalet el va heretar Pedri (després va acabar en Gavi, el quart pivot de la medul·lar), que sempre ha sigut estimat. No falla mai.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- SEGURETAT SOCIAL I PENSIONS El Govern manté la ‘retallada’ a les pensions: jubilar-se abans de temps es penalitzarà tot i que s’hagin cotitzat més de 40 anys
 - Patrimoni històric Alerta per la contínua demolició d’estacions de ferrocarril centenàries
 - Els excessos de la paternitat Els pares helicòpter aterren a la facultat per protegir els seus fills
 - Sistema de salut 70 anys del Vall d’Hebron, el gran hospital públic català
 - Privacitat "Jo mai dono el DNI": un expert explica com donar les teves dades de forma segura en hotels i allotjaments
 
- Crítica de llibres ‘Mentideros de la memoria’, de Gonzalo Celorio: retalls de temps
 - Aquests són els millors supermercats per comprar pa, segons l’OCU
 - Lluita per la presidència del Barça L’oposició busca enderrocar Laporta mitjançant una complexa unió
 - Acte a la Generalitat Illa llança la seva reforma de l’administració pública de la Generalitat amb 50 propostes d’experts
 - Declaració Vilaplana afirma al jutjat que Mazón no semblava tenir pressa «per arribar enlloc»
 
			