Balde, laterali extrem

De sobte, Hansi Flick va modificar el seu dibuix tàctic per reunir quatre migcampistes: Frenkie de Jong, Dani Olmo, Gavi i Pedri. Però li va durar mitja hora, aquella idea, tot i que no va modificar el pla ni amb la lesió de l’exjugador del Leipzig perquè va recórrer a Fermín. I en mig de tant futbolista amb toc va emergir la figura d’Alejandro Balde. Abans era lateral; ara és lateral, interior i extrem perquè regala gols.

L’esquerrà que desequlibra i omple la banda.

No hi havia Raphinha, però sí Balde. No hi havia extrem pur. Gavi no ho és. Però això no va ser un problema per a l’asimètric Barça dibuixat per Flick, que va concedir tota la banda esquerra al lateral. I va tenir un impacte immediat no només per la precisa assistència en l’1-0 de Ferran, sinó perquè va connectar a distància amb Frenkie de Jong mentre Gavi voletejava per la zona. Acabada la primera meitat, Balde només havia fallat una passada, prova de la seva fiabilitat.

Ferran està en ratxa.

Tot el que toca acaba en gol. O quasi. És en teoria, i a la pràctica, el davanter centre del Barça. Ferran Torres va completar un partit pràcticament perfecte, autor de l’1-0. Interessant va resultar la seva combinació prèvia amb Frenkie de Jong abans d’atacar l’àrea navarresa amb tanta voracitat que es va avançar a tota la defensa de l’Osasuna fent del centre de Balde tot un tresor. Suma 14 gols, vuit en la Lliga, i va deixar en la primera meitat un superb xut de falta directa, escopida pel travesser. Montjuïc va acomiadar Ferran Torres dempeus quan entrava Lewandowski.

Pedri mana i Gavi acaba de mig centre.

No s’entén el Barça de Flick sense Pedri. Ho juga tot. No descansa mai. És igual que hagi sigut capital amb la selecció espanyola en el doble partit contra els Països Baixos. I contra l’Osasuna es va tornar a veure la millor versió del migcampista canari, que s’ha convertit en el veritable líder de la Lliga. Juga amb mestria, surt a l’àrea contrària després de recollir-la en la pròpia. I a més s’inventa passades com aquella, precisa i bonica, amb la qual va deixar Dani Olmo a l’àrea i va forçar el penal d’Herrera. Després, amb el canvi de Frenkie de Jong, va quedar Gavi com a improvisat mig centre. Va marxar el neerlandès i es va instal·lar en aquest rol l’andalús, que va heretar el braçalet de capità del seu amic canari.

Szczesny disfruta jugant fins i tot amb els peus.

Notícies relacionades

Flick defuig el conflicte amb Ter Stegen i delega l’elecció de la capitania «en l’equip»

Willy Hernangómez: "Ningú es diverteix ni es deixa tant la pell com Espanya"

Està tan còmode i feliç en el Barça que disfruta fins i tot jugant amb els peus. En la primera part, davant la pressió de dos jugadors de l’Osasuna, Szczesny es va inventar un regat, com si estigués disfressat d’extrem. No li va tremolar el pols, tot iq ue estava dins de l’àrea petita. Va sortir del laberint amb naturalitat i senzillesa, provocant un murmuri d’admiració entre l’afició blaugrana. Hi havia 42.319 aficionats a Montjuïc un dia tan inusual. Un dijous de Lliga.

I Tek continua amb la ratxa d’imbatibilitat. No ha perdut ni un sol partit des que és el guardià del Barça. Són 15 victòries i dos empats. I una altra porteria a zero, en porta ja vuit. Es va corejar el seu nom després d’aquest arriscat i alhora màgic regat. I va fer 26 passades bones de 27.