Himne a l’alegria

En la primera meitat va jugar la meitat del Barça. Era com si li haguessin furtat el respirador. L’equip va jugar a mig gas, com si fos encara al ramal de Saragossa i no l’esperessin, amb les dents preparades, els principals equips de la capital, el Reial Madrid que el sotja i l’Atlètic, que l’esperava amb candeletes per netejar-se, les llàgrimes que li va deixar el malestar d’aquella decaiguda final de la Champions.
Tot ha sigut molt estrany aquests dies, i el Barça no en seria, semblava, l’excepció en la successió de desgràcies que van afavorir l’equip que passava als quarts. Així que va començar a fer notar qualitat i després, cansat de tenir-la, es va fer mediocre com un surfista cansat. Quan l’Atlètic va començar a marcar jo me’n vaig anar a l’escriptori a explicar que el Barça s’havia posat a jugar amb la meitat del seu cel apagat, fins al punt que vaig fer el que a un cronista no se li permet: regalar pessimisme al titular (havia escrit La meitat del Barça), quan va sonar un xiulet que semblava més que un crit i vaig aconseguir parar el meu pessimisme i em vaig posar a desitjar-li sort, per exemple, a Pedri, que s’havia refet i havia aconseguit abraçar, a la fi, un encert letal de Lewandowski.
Notícies relacionadesEl resultat es va anar fent com si el mar tragués l’equip, amb els seus vaivens d’onades i de trons, davant un conjunt perplex, el de Simeone, que semblava haver deixat que el que quedés d’ara endavant es digués en suec o en italià o en francès. Però ni el seu davanter més eficaç, ni el fill de Simeone ni el gran davanter francès que va ser nostre la van encertar com aquell Lewandowski que ara sembla un juvenil rient, com el més gran dels brasilers, Raphinha, com el senar Lamine Yamal, que va marcar un gol per als almanacs (i que per això l’heroi polonès li va fer una abraçada de les d’abans) i, perquè la vida repartís una altra cara d’alegria, els dos gols de Ferran van semblar no un final de festa sinó una advertència, com dient aquí soc, ja no m’oblidin.
La meitat del Barça va ser, al final, un Barça sencer. Un equip que, a la fi, va ser també l’himne a l’alegria.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Transport públic Així queden els preus dels títols de transport públic a Barcelona fins que acabi el 2025
- Lliga F Escac i mat de les futbolistes al Llevant Badalona: «És el circ més gran que he viscut com a professional»
- Tempesta judicial i política Cerdán no entrega l’acta de diputat i augmenta el nerviosisme del PSOE
- La xacra de la corrupció El soterrament de les vies a Sant Feliu de Llobregat, la presumpta manipulació de Koldo, Ábalos i Cerdán a Catalunya
- Tempesta judicial i política L’UCO apuntala el relat d’Aldama de les comissions per obres públiques
- Adéu als insectes: aquesta és la planta que has de posar a casa teva
- Un informe recent Koldo, Ábalos i Cerdán: així reconstrueix l’UCO 12 anys d’una relació que va derivar en presumpta trama de corrupció
- L’agricultura del futur El delta de l’Ebre assaja cultius alternatius a l’arròs a causa de l’augment de la salinitat del terreny davant el mar
- ESTATS UNITS El calvari de Manuel, deportat per Trump: «Vaig demanar que m’afluixessin els grillons». Els va tibar més i va dir: «a manar, al teu país»
- Consell Nacional Junts es compromet a «aprofitar» la «debilitat» de Sánchez després de la caiguda de Cerdán i obre la porta a retirar el seu suport al PSOE