Vingegaard cau i cedeix el liderat en la París-Niça

Quan guanya un ciclista francès el país respira. És una espècie d’aire fresc per a uns aficionats que fa 40 anys que miren de trobar un relleu a Bernard Hinault, l’últim gran dominador del ciclisme mundial nascut a França. El miren i miren d’elevar-lo a dalt de tot i fins i tot recordar que és un corredor que porta aquest esport adossat a la pell, fill i net de ciclistes. Lenny Martínez, un petit corredor d’1,68 metres, 21 anys, es va emportar el triomf en la cinquena etapa de la París-Niça, en la curta però dura cota de Saint André, camí dels Alps Marítims.

Jonas Vingegaard va patir per cedir el mínim nombre de segons perquè pujava tocat per la pujada final; es va veure sorprès en una caiguda massiva a 84 quilòmetres de l’arribada i corria amb sang al llavi, dolor al canell, marejat i una cama macada. En aquestes condicions el cognom gairebé pesa més que beneficia i el Visma, sabedor dels problemes de l’estrella, va entregar la responsabilitat al nord-americà Matteo Jorgenson, últim vencedor de la París-Niça, el ciclista que va arribar al conjunt neerlandès que a l’estiu recuperarà el nom de Rabobank, després de passar pel Movistar.

Jorgenson va tornar a vestir-se amb el jersei groc i ara té 22 segons d’avantatge sobre el seu cap danès. Avui hi podria haver treva, però demà la París-Niça es prepara per a la jornada reina, arribada en altitud a Auron després de passar per tres ports més en només 147 quilòmetres, la típica etapa curta i bel·licosa que tant agrada programar.

Corredor explosiu

Lenny Martínez va alegrar els aficionats locals. No és un desconegut. Ja va demostrar la seva qualitat durant la Vuelta 2023, tot i que el Tour de l’any passat se li va fer molt llarg. Li van les pujades curtes, beneficiat pel seu baix pes i pel fet de ser un corredor explosiu. El seu pare, Miguel, va destacar en el ciclisme de muntanya, on va ser campió olímpic, mundial i europeu. En el de carretera va passar més desapercebut, entre capítols problemàtics a nivell competitiu i personal.

Notícies relacionades

Lamine imposa entre el tumult

Un partit de 42 minuts

L’avi, en canvi, Mariano, va ser conegut com el francès de Burgos, perquè allà havia nascut abans d’emigrar i nacionalitzar-se francès. Va arribar a ser el sisè del Tour de 1972. La família està totalment assentada a França, fins al punt que Jenny no parla una paraula de castellà. C’est la vie.

A Itàlia, en una Tirrè-Adriàtic fins ara bastant avorrida, un nou esprint va decidir el guanyador. El neerlandès Olav Kooij es va imposar en la quarta etapa amb Filippo Ganna al capdavant de la general i Juan Ayuso en la segona posició de la classificació.