Vingegaard assaja la crono per equips del Tour a BCN

La contrarellotge per equips de la París-Niça, tercera etapa de la carrera que acaba diumenge a la capital de la Costa Blava, va servir com a examen en el nou estil de comptar els temps en aquest tipus d’especialitat que ja practica ASO, organitzadora de la carrera del sol i del Tour, i que s’utilitzarà d’aquí un any i quatre mesos en la inauguració barcelonina de la ronda francesa, a la meta de Montjuïc, davant l’Estadi Olímpic.

Que guanyés el Visma amb Jonas Vingegaard al capdavant –el nord-americà Matteo Jorgenson va creuar la meta en primera posició, recompensa a la victòria de 2024 a la París-Niça–, no va resultar cap sorpresa; de fet, malgrat els sis segons de desavantatge amb el seu company, l’astre danès ja ha agafat el timó de la prova que, a partir d’ara, amb els esprints aparcats, s’acosta a la muntanya on ha d’exhibir la seva qualitat. Avui està programada la primera arribada en pujada a la Lodge des Gardes, una estació d’esquí al Massís Central.

El més interessant va ser observar, a diferència de les contrarellotges per equips tradicionals, que cada corredor sumava el temps realitzat sense necessitat d’agafar el del cinquè ciclista de l’equip, el que marca els registres per a la general, com sol ser costum i com es farà el 27 d’agost en l’etapa d’aquestes característiques de la Vuelta amb sortida i arribada a Figueres.

A la París-Niça, una vegada realitzat el treball per a l’equip, els gregaris s’anaven despenjant i van ser els líders els que van esprintar en l’últim quilòmetre. El que marcava el millor temps donava la victòria al seu conjunt; en aquest cas, el Visma, i la resta anaven arribant a meta amb certa tranquil·litat. Així s’afavoreix més l’esforç individual i són els caps de fila, és a dir, les estrelles, els que donen la cara.

L’hora de les estrelles

Notícies relacionades

Quan falten encara vuit GP, Márquez ha eliminat ja 16 dels seus 21 rivals al títol

Márquez imposa la seva llei allà per on passa

Així passarà a Montjuïc, on figures com Vingegaard o Tadej Pogacar hauran d’esprintar d’aquí un any en els 700 metres finals de la pujada a l’estadi Lluís Companys per marcar el temps que els comptarà en la general, al marge de donar o no la victòria al seu equip, que fins i tot queda en lloc secundari al marge de les etapes d’aquestes característiques que tradicionalment servien per destacar el treball en equip i que tant van agradar fa algunes dècades a tècnics com Manolo Saiz, històric director de l’ONCE.

A la Tirrè-Adriàtic es va celebrar ahir la segona etapa que va acabar en un esprint que va guanyar amb un domini absolut l’estrella local italiana, Jonathan Milan, amb Filippo Ganna al capdavant de la general i amb Juan Ayuso en la tercera posició.