El petó al gol i l’‘home caigut’

Ben aviat l’equip d’Imanol, que sembla jugar encara, enfadat amb les seves desgràcies, es va posar a les mans del pitjor atzar: les faltes greus quan l’equip blaugrana va posar a córrer Olmo.

Del Olmo seco..., va escriure Antonio Machado; doncs l’Olmo que va venir al Barça a crear perill i també a propiciar gols va generar de seguida que el futbol es va posar calent una expulsió (la d’Elustondo) que va deixar Imanol buscant del no-res, del poc, solucions immediates. Era una opció que de seguida va descarrilar. I va descarrilar no una vegada, sinó quatre vegades per cap dels donostiarres delmats. Casadó va celebrar el seu gol fent un petó a la pilota. Em va semblar una metàfora d’amor que ve de La Masia, un senyal que el Barça és ara un equip juvenil amb l’esperança ficada al cos.

Els dos dies previs al partit me’ls vaig passar llegint la ja inoblidable Hombre caído (Tusquets), amb la qual l’autor de Pàtria (quina història, quina gran novel·la de l’Aramburu de la literatura: hi va haver un altre Aramburu donostiarra en el camp, que va ser substituït) ens regala aquesta temporada de llibres.

Notícies relacionades

El Barça fa debutar Dabone, el nen de 13 anys cridat a fer història en el bàsquet espanyol

L’etern any de Gavi i Bernal

Hombre caído és una successió de relats, i l’últim porta aquest títol, Hombre caído. Allà, al mig d’una ciutat, un home jeu a terra, no s’aixeca, la gent es pregunta què passarà amb ell, com ajudar-lo. Al llarg de les 284 pàgines, que van del principi al final d’aquesta prosa que sembla vinguda de la passió per crear música escrivint, vaig sentir que era sempre, amb cada relat, a punt d’una història el destí de la qual era la desgràcia.

Doncs des que la Reial va perdre el jugador que va voler aturar de mala manera Olmo, aquest equip que en altres ocasions ha mossegat l’orella, i també l’ànim al Barcelona, es va anar rendint. Va ser com un home caigut en un camp que ara resultarà inoblidable per al bo d’Imanol, que ahir patia.