Mor Ramos Marcos, pioner de l’arbitratge mediàtic

Se’l recordarà com a àrbitre. I se’l recordarà, alhora, com un pioner. Als 78 anys, va morir ahir Joaquín Ramos Marcos, col·legiat de Salamanca, que va estar 14 anys dirigint partits de Primera Divisió, a més de ser el jutge de tres finals de Copa del Rei. Però va ser, no obstant, el seu contagiós impacte –aquelles sonores rialles que deixava anar es van colar en la memòria dels aficionats– el que el feia un àrbitre mediàtic quan no existien aquestes figures.

Ell va entrar a la llar de milions de seguidors gràcies a la seva presència a les pantalles de televisió amb la seva nova aparició a El día después, de Canal+, programa icònic que va impactar en generacions d’aficionats, a més de col·laborar també a Carrusel deportivo, de la cadena SER; a El tercer tiempo, a Punto pelota i més recentment a El chiringuito de jugones, de Mega.

Va començar sent un jugador frustrat –va jugar en les categories inferiors de la històrica UD Salamanca fins que una lesió va aturar la seva progressió–, que aviat va trobar el seu espai en el món del futbol vestit de rigorós negre i amb un bigoti inconfusible. Gairebé tres lustres a l’elit de l’arbitratge espanyol –va rebre el premi Guruceta en dues ocasions (1989 i 1990) com a millor col·legiat de la Lliga– li van permetre acumular aprenentatges de tot tipus que després va compartir amb un to didàctic en els diferents mitjans de comunicació.

Senzill i directe

Notícies relacionades

Greu lesió de genoll de Christensen

El Barça acomiada l’any guardant-se Pedri per al derbi

D’allà el seu caràcter de pioner perquè va obrir portes que semblaven prohibides per als col·legiats. Es va asseure als platós de televisió o en els estudis de ràdio per intentar humanitzar aquesta figura tan discutida i polèmica. Ho feia Ramos Marcos. "És un salamantí universal que amb el seu esforç, treball i caràcter va aconseguir, per mèrits propis, ser un referent de l’arbitratge a Espanya i a Europa. Una pèrdua molt trista DEP", va tuitejar a X (abans Twitter) Alfonso Fernández Mañueco, el president de la Junta de Castella i Lleó. Un missatge que revela la penetració futbolística, social i, per descomptat, mediàtica de l’icònic col·legiat.

Es va fer visible al camp. Però es va fer, sobretot, més visible a les pantalles, on el seu llenguatge senzill i directe intentava descodificar les polèmiques jugades que sostenen la indústria del futbol. I encenen, a més, milions de passions. La seva carrera com a col·legiat d’elit va ser longeva, i va arribar a xiular partits de la vella Copa d’Europa o de la Copa de la UEFA. Però més espectacular va resultar la seva presència en l’univers mediàtic espanyol sense desenganxar-se en cap moment d’aquell dens bigoti que presidia el seu rostre.