El camí al paradís

¿Recorden? No voldria ser resultadista, però fa setmanes que adverteixo sobre la boja voràgine del present, el mal que fa la falta de calma i com la immediatesa impedeix, internament, discernir entre què resulta fonamental i urgent, o és en realitat irrellevant i trivial a l’hora d’afrontar una crisi. També els he comentat en aquestes mateixes línies com n’és de perillosa la precipitació i, arran de la petició de dimissions per part d’una desena de grups barcelonistes, l’error que suposa avançar-se als esdeveniments i no fer les coses amb sentit reflexiu i, sobretot, estratègic. I ja ho veuen, en només uns dies, l’escenari no és que hagi canviat, ¡és que ni som capaços de reconèixer-lo! I avui és impossible no fer-se la pregunta de què o qui ha transformat la nit en dia convertint la foscor en resplendor celestial.

No busquin bruixots, mags o genis, com no han de buscar malfactors o enemics, és més senzill. Els protagonistes d’ahir i tot el soroll que van implicar no van ser Tebas, Louzán o Laporta; tampoc l’RFEF, l’LFP o els soferts serveis jurídics del FC Barcelona i l’atroç calendari a què el van sotmetre... Ni els protagonistes d’ahir ni els d’avui són ells, tampoc el ploraner de Vini Jr., el recuperat Mbappé o els impressionants xavals de La Masia que ens van regalar una obra d’art en forma de títol.

La capritxosa piloteta

Notícies relacionades

L’etíop Fotyen Tesfay voreja el rècord del món femení en el seu apoteòsic debut en la Marató de Barcelona

El que han de saber abans de votar (Laporta)

En realitat, tot ha sigut culpa, és culpa i serà culpa d’una pilota. Si la capritxosa piloteta s’entossudeix a entrar una vegada i una altra a la porteria blanca o a la dels nostres rivals, ens espera calma, felicitat i tranquil·litat; si per contra ens és esquiva i, com el desembre amb Las Palmas, Celta, Betis, Leganés o Atlètic, s’obstina a ser-nos cruels, tornarà el soroll, la tensió i els tambors de guerra.

És la llei del futbol, i quan passi, aquí em trobaran pregant a uns i altres, pau i serenitat. I fins a la pròxima brega, que, vigilin vostès, fixin-se que sembla una "condemna". I és que el camí del paradís comença a l’infern.