Brizuela desperta el Barça per assaltar el Mònaco a casa seva

No hi havia un lloc millor per reaccionar que al camp del líder. El Barça va aturar el seu llarg lliscament per la costa avall que havia emprès des que un dia, precisament, havia sigut primer, com el Mònaco ara, amb una meravellosa victòria que va recuperar la millor versió, aquella, de l’equip blaugrana (84-98). L’equip de Joan Peñarroya continuarà en el centre de la taula europea, però es va guanyar, a més dels punts, el rearmament moral que necessita per respondre a les expectatives que ha anat tirant a terra.

Darío Brizuela va bressar els seus companys amb 6 triples de 8 intents i 4 de 6 de dos (27 punts) en la segona meitat, quan reapareixien les pors que assetgen el quintet culer. Els blaugranaes van gaudir d’avantatges còmodes que, en condicions normals, serien definitius. No és el cas, ja que el col·lectiu s’ha distingit per llançar per la borda victòries que semblaven assegurades. El Mònaco es va col·locar a vuit (82-90), però Brizuela va encadenar cinc punts i tres més d’Abrines van desencadenar l’eufòria al vestidor culer.

Fall transmet fe

Els quatre punts i quatre rebots de Fall en els sis minuts inicials van enfortir la confiança de l’equip blaugrana des d’un principi. Poc s’espera del gegant, perquè poc havia donat fins ara, però aquesta productivitat en un partit tan crític va transmetre al grup que podien ser capaços d’assaltar el plàcid Principat. La bretxa que va obrir el Barça es va ampliar poc després sense Fall, rellevat en la pintura per Metu. El que es va guanyar en punts es va perdre en intimidació defensiva i rebots.

Al Barça no li falta capacitat ofensiva; el que li sobra és fragilitat defensiva. Mentre va anar anotant, davant el Mònaco de Vassilis Spanoulis, poc sever també enrere, va concedir alleujament als blaugranes, que es van disparar fins als 14 punts d’avantatge (29-43). No era una cosa estranya ni extraordinària. Ha passat en molts partits. El drama rau en la gestió del joc, en la continuïtat de l’equip. Aquest guany treballat va volar de cop, després d’un temps mort demanat per l’irritat Spanoulis, fins a reduir-se a la insignificança (41-45).

Sense Vesely ni Willy

Entre Fall i Metu van sostenir la bastida per l’absència de Jan Vesely, encara lesionat, i la de Willy Hernangómez, espectador a la banqueta, castigat, privat de donar un descans i de guanyar-se el minutatge negat.

No va semblar que fes falta Hernangómez en el desenvolupament del partit. Ni tan sols quan el Mònaco va sufragar la distància del marcador, com es temia. Matthew Strazel va fer tres triples seguits per empatar i avantatjar el seu equip (57-54) i James va deixar anar més la mà llavors. Metu i Brizuela, els homes del partit, van restablir el matalàs (60-68), que ja no va perdre més plomes. Les anava afegint Brizuela, que van secundar Punter i Abrines per fortificar el tresor d’un triomf significatiu.

AS Mònaco 84 - 98 FC Barcelona

MÒNACO: Loyd (7), Calathes (8), James (23), Brown (2), Motiejunas (2) –cinc inicial–; Papagiannis (10), Blossomgame (9), Strazel (15), Okobo (4), Tarpey (0), Jaiteh (4).

10 de 26 triples (Strazel, James, 4) 30 rebots, 7 d’ofensius (Papagiannis, 2) 13 assistències (James, 8).

BARCELONA: Satoransky (3), Punter (14), Parker (12), Anderson (8), Fall (6) –cinc inicial–; Núñez (4), Brizuela (27), Metu (13), Abrines (11), Parra (0).

Notícies relacionades

Lamine imposa entre el tumult

Un partit de 42 minuts

13 de 25 triples (Brizuela, 3) 37 rebots, 9 d’ofensius (Abrines, Anderson, 2) 20 assistències (Satoransky, 6).

PARCIALS: 17-25; 24-20; 19-21; 24-32.