La nit somiada de Ferran

Va sortir una altra vegada des de la banqueta, el lloc des del qual li toca esperar, amb prou feines reaparegut de la lesió muscular que l’ha parat dos mesos, poc després del primer empat del Borussia, que frustrava el bon partit del Barça.

La nit amenaçava amb la remuntada alemanya davant l’imponent escenari, la progressió del quadre de Sahin i els indicis de debilitament del Barça, que s’encongia, per moments. Ferran la va convertir "en una de les millors nits de la meva vida com a futbolista". La va disfrutar després d’"un control de merda" al rebre l’assistència de Lamine Yamal.

Amb el cap ben alt

Tot va començar en el minut 71 i Ferran entrava per Lewandowski. L’acompanyaven Fermín i Frenkie de Jong per rellevar Raphinha i Dani Olmo. Un triple canvi de Hansi Flick molt semblant al procedir del tècnic al camp del Betis. El pla va quedar legitimat amb el triomf que situa el Barça infantil enganxat a l’aclaparador Liverpool a la cúspide de la Champions.

"Podem estar molt orgullosos per com hem cregut i per com els jugadors han demostrat la seva qualitat", va explicar Flick, que va marxar del Westfalenstadion amb el cap ben alt després de saquejar els tres punts del que va ser un dels seus grans rivals amb el Bayern de Múnic. Flick tornava a Alemanya amb els nens i la seva figura quedava restituïda després del seu fallit pas per la selecció.

Ferran va entrar fantasiejant que s’erigiria en l’heroi de la nit. Qualsevol suplent ingressa a la gespa empès per aquesta il·lusió i a ell no li falta aquest combustible que li subministra la introspecció i la força mental que el porta a treure profit de la frustració de qui no és titular.

Quatre dies abans a Sevilla ja ho havia somiat, i el desig es va complir. Va jugar l’última mitja hora contra el Betis, poc després que l’onze verd-i-blanc igualés el marcador, i va anotar l’1-2 del Barça abans que Assane Diao col·loqués el 2-2 en el temps afegit.

‘Déjà vu’ perfeccionat

El déjà vu del Villamarín es va perfeccionar. Va xocar les mans amb Lewandowski i va entrar corrent a reacció amb la mentalitat del tauró, el lema que s’ha inventat per no defallir. Quatre minuts després, anava de pesca l’esqual, que va enxampar la pilota solta que va deixar el meta Kobel, d’esquena al davanter i a la pilota, tombat després d’haver repel·lit el xutàs de Fermín López, un altre que va aparèixer somiant al camp.

Ferran repetia l’autoria de l’1-2 amb el seu tercer gol en tres partits. Abans de batre el Betis havia obert el marcador a Mallorca. Allà va ser titular perquè Lewandowski descansés, va reconèixer Flick.

Al cap de tres minuts, sense que s’hagués mitigat la seva satisfacció, Guirassy repetia el 2-2. Potser pensava l’optimista Ferran que hi hauria temps per reparar aquest segon empat que abonava la frustració blaugrana. Quedaven 12 minuts. "Somies amb aquestes coses: entrar de revulsiu, marcar els gols de la victòria...", corroborava.

Un "control de merda"

No podia estar dormint ni amb els ulls tancats si arribava el moment. Que va arribar. De manera imprevista. Amb un contraatac desfermat de nou segons conduït per Pedri després de robar una mala passada entre dos jugadors alemanys que havien recollit un rebuig d’Iñaki Peña a la sortida d’un córner. La pilota la va caçar el canari, que l’hi va fer arribar a Lamine Yamal i aquest la va colar en diagonal entre dos defenses, i va deixar sol Ferran a la vertical cap a Kobel.

Notícies relacionades

Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»

Àlex Márquez viatja a Alemanya amb la idea de córrer el gran premi

"Ha sigut un control de merda, sincerament, ja ho dic jo, perquè pensava que venia el defensa al meu costat", confessava Ferran a Barça One d’aquell instant en què semblava desaprofitar la situació d’avantatge que li havia regalat Lamine Yamal. Un vídeo descobreix Iñigo Martínez, lluny, posant-se les mans al cap.

"Vaig alçar la vista per veure on era el porter per creuar la pilota", va relatar de la jugada que va derivar en el seu segon gol, el 2-3 del triomf, mentre s’abraçava a l’extrem i tots els altres anaven a felicitar-lo. La nit somiada.