El millor esportista espanyol de la història

Deia Toni Nadal després de l’anunci de la retirada del seu nebot Rafa que sí, que estava en la terna de candidats a ser el millor esportista espanyol de la història, però que tampoc tenia gaire clar si era el número u. Com no volent dir-ho del tot taxatiu, com si un palmarès i un historial com el seu, ple d’èxits i domini, no fos suficient. "Hi ha Marc Márquez, que ha guanyat vuit campionats del món. Induráin també... No sé qui més, la veritat", reflexionava, imaginant, això sí, poques opcions millors.

Impostada o no, la humilitat del que va ser entrenador de Nadal durant la major part de la seva carrera queda lluny de fer justícia al que ha sigut no només el millor esportista espanyol de la història, sinó un dels millors de tots els temps, també a escala internacional. Almenys, així està situat en l’imaginari popular de la població espanyola, no només pels èxits esmentats, que en el pes sumen més que res més, sinó per la manera d’aconseguir-los.

"Rafa ha sigut el nostre millor esportista de la història. Sempre ho dic, no és per desmerèixer a cap altre i, sobretot, ho és més enllà dels títols per tot el que ha aconseguit emocionar la gent", reflexionava aquesta setmana Feliciano López, el seu excompany i ara director de la Davis, en la qual s’ha retirat representant Espanya. "Jo crec que ha aconseguit fer caure barreres al nostre país que altres esportistes no han aconseguit. I aquest és el llegat més gran que ens deixarà".

El millor candidat

Nadal és, potser, el tennista més estimat a qualsevol racó del globus, no només a Espanya. Humilitat, esportivitat, caràcter, esforç, sacrifici, cap, els valors de l’esportista i la persona perfectes van acompanyar Nadal en els bons moments, que van ser molts, i en els dolents, que també van ser uns quants. Són diversos els arguments que sostenen la seva candidatura al millor esportista espanyol de la història, des dels números fins a les emocions.

Notícies relacionades

¿Per què el Barça no juga el Mundial de Clubs 2025?

El Madrid paga 63,2 milions d’euros per Mastantuono

La pura dada. El més fred. Nadal va alçar 22 Grand Slams, els tornejos més importants en l’escalafó del tennis. És el segon home amb més entorxats, només per darrere del seu coetani Novak Djokovic (24) i per davant de Roger Federer (20), la "rivalitat més gran de la meva carrera". Un total de 14 Roland Garros, 4 US Opens, 2 Wimbledons i 2 Opens d’Austràlia consagren una carrera en què figuren 92 títols. També 36 Masters 1000, sent de nou el segon en la llista darrere, és clar, de Djokovic (40).

Només un grapat d’esportistes espanyols sostenen el debat. Els cinc Tours consecutius de Miguel Induráin, els dos anells de l’NBA de Pau Gasol (a més de les tres medalles olímpiques i el Mundial); els dos Masters d’Augusta, tres Opens Britànics i tres Ryders de Severiano Ballesteros; els campionats del món de Fernando Alonso i Marc Márquez; o les dues Eurocopes i un Mundial de la generació dels Casillas, Iniesta i Xavi... Tots són, és evident, extraordinàriament meritoris, però semblen lluny de Nadal.