Apunt
Futbolistes sense edat

Neeskens, junto a Cruyff, en su etapa como jugador del Barça. /
Setmana sense lliga masculina, setmana nostàlgica. Els mateixos dies en què Andrés Iniesta anuncia la retirada, mor Johan Neeskens, una altra llegenda del barcelonisme. Quan pengen les botes, els futbolistes deixen de tenir edat; es queden quiets en aquell instant final –com un cromo que no envellirà– i viuen en la memòria dels aficionats. En aquest territori boirós, on habiten les grans jugades, gols, trofeus i imatges icòniques, hi ha l’essència d’una afició perdurable. I aleshores, quan una notícia el sacseja amb enyorança, ens agrada recordar…
Andrés Iniesta era, és, 16 anys més jove que jo, i al principi semblava un nen que no creixeria, però veure’l jugar en la seva plenitud, amb aquell repertori de regats impossibles, controls de funàmbul i eslàloms amb la pilota enganxada als peus, m’ha fet sentir un privilegiat que gaudia amb el seu art. Tot i que ara plegui, el seu futbol ens acompanyarà.
Notícies relacionadesJohan Neeskens només era 16 anys més gran que jo, però quan va venir a jugar al Barça del seu cunyat, Johan Cruyff, jo el veia com un senyor de cames llargues, sempre amb les mitgetes abaixades, que xutava amb la força d’un Mazinger-Z. Puc parlar poc del seu joc, però sens dubte va ser ell qui em va acostar a aquell Barça que guanyava poc. Quan jugàvem al carrer, els meus amics volien ser Cruyff i jo volia ser Neeskens, i vestia la samarreta blaugrana amb el 6 a l’esquena. Es va estar cinc temporades a l’equip, emmarcades per les dues derrotes amb la selecció holandesa a les finals del Mundial al 74 i el 78, i m’agrada pensar que a Barcelona es recuperava anímicament de les decepcions.
A canvi, aquella Holanda de la Taronja Mecànica era com el nostre equip nacional i el nen que era jo recitava l’alineació molt concentrat: Jongbloed, els germans Van der Kerkoff, Rensenbrink, Ruud Krol, Johnny Repp…, i Neeskens i Cruyff, és clar. Gràcies a aquest bagatge, torno a veure les imatges de la celebració de la Recopa de Basilea a la Generalitat, amb Neeskens plorant perquè el fan fora, mentre la gent crida "Neeskens sí, Núñez no!", i em torna una pell de gallina que ha sobreviscut durant 45 anys, igual que el meu barcelonisme.
- Els amos de Nördic Cerdanya de Puigcerdà compren Luz de Gas
- Enologia Així és el vi espanyol que ha arrasat als 'Masters of Wine' europeus
- Previsió meteorològica El Meteocat avisa: canvi a la vista a Catalunya
- Oriol Junqueras: "El Govern ha de condonar el 20% del deute del FLA la setmana vinent"
- Junts frustra la moció de censura contra Orriols a Ripoll
- Torres, president del Getafe: "A Girona vaig anar a donar-li la mà a una persona i em va dir que no saludava espanyols"
- Sentència Clatellada judicial a l’Ajuntament de Barcelona per vetar el museu Hermitage
- Viatge oficial a la UE Illa reivindica des de Brussel·les que el català sigui oficial i un front democràtic contra Trump
- Operació rescat Sergi Pàmies: «La novel·la és monògama i el conte, polígam, gairebé promiscu. O també és monògam, només que encara no se n’ha assabentat»
- Alimentació Els aranzels de Trump tindrien un impacte de 45 milions d’euros en les exportacions d’aliments catalans