Turmelleres i molt més

Johan Neeskens va ser un fitxatge a instàncies de Rinus Michels i Johan Cruyff, expupil i excompany a l’Ajax, i una peça rellevant també a la selecció dels Països Baixos, subcampiona mundial el 1974 i després el 1978. L’arribada al Barça era una operació estratègica perquè s’anava a nacionalitzar Hugo Sotil i quedava una plaça d’estranger alliberada per al centrecampista.

Neeskens tenia 22 anys aquell estiu del 1974 (en complia 23 el 15 de setembre) i era una força de la natura. Les dificultats més grans per a la seva adaptació al futbol espanyol procedien de les seves entrades arran de gespa als contraris per treure’ls la pilota. Els àrbitres consideraven com a falta els tackles que eren comuns a Europa.

La gosadia i la valentia li van guanyar el carinyo de l’afició, que vibrava amb aquell portent físic. Neeskens es va convertir en un element icònic pel contrast amb els altres. Cap dels seus companys tenia el mateix ímpetu. Ningú llançava els penals com ell. Carles Rexach, per exemple, els xutava cap a algun dels costats, amb paradinha, suau i col·locat. Neeskens deixava anar una canonada que impedia reaccionar a temps qualsevol porter per la velocitat que imprimia a la pilota.

Doblet en la presentació

La melena i les patilles van ser objecte d’imitació pels joves seguidors barcelonistes –els neerlandesos ja anaven així-, però res com les seves turmelleres blanques. Va ser el primer a jugar amb les proteccions per sobre de les mitges blaugrana. La venda de turmelleres blanques, no les de color carn, es va disparar a Barcelona.

El seu primer partit al Camp Nou va ser davant el Màlaga, en la segona jornada de la Lliga 1974-75. Va vèncer el Barça 5-0 i Neeskens es va apuntar un doblet de gols. De penal, per descomptat. Malgrat que Rexach es trobava al camp.

Notícies relacionades

Radiografia de l'economia del Barça: "Hem passat de l'UCI a planta"

El Barça renova Ansu Fati fins al 2028 i el cedeix al Mònaco

Va arribar al Barça amb tres Copes d’Europa, una Supercopa i una Intercontinental aconseguides amb l’Ajax, però la seva actitud va ser la contrària a la que se suposa d’un futbolista amb aquest palmarès. Gens de vedetisme. Va ser un obrer al costat d’Asensi i Marcial, els seus companys del mig del camp, o de Juan Carlos, relegat a la suplència. Va ser el més amonestat de l’equip després de Costas, i empatat amb Johan Cruyff, aquest últim per protestar.

Neeskens entrava fort, però entrava noble. Només va ser expulsat una vegada en cinc temporades. A Balaídos, en el Celta Barça de la Lliga 76-77. El desembre del 1977 va patir una ruptura de lligaments de genoll en el partit davant el Burgos. Va ser l’única temporada en què el centrecampista va desaparèixer de l’onze titular. Ja era un dels fixos. Al treball defensiu encomiable, hi afegia una valuosa aportació de gols. El curs 75-76 va aportar 12 gols, un menys que Asensi. Un rendiment fora de tot dubte.