Adeu a Neeskens, llegenda del Barça

Neeskens va arribar al Barça just després de perdre la final del Mundial del 1974 contra Alemanya a Múnic (2-1). Allà va marcar el gol de penal de la selecció holandesa. I en els cinc anys que va estar a Barcelona va ser un dels jugadors més estimats al Camp Nou, adoptat immediatament com un dels seus. Es va emportar dos títols (una Copa del Rei i la memorable Recopa d’Europa conquerida a Basilea), però res comparable a l’èxit més gran que va tenir mai: va arribar i va encaixar de meravella. El Camp Nou l’adorava com va quedar demostrat.

"Neeskens, sí; Núñez, no"

El seu nom es va transformar en un himne de l’afició culer, entusiasmada per la seva entrega en cada partit, on convertia la recuperació de la pilota en una batalla èpica. Va ser, a més, un crit de protesta contra la gestió del llavors president Josep Lluís Núñez.

Va passar en la celebració d’aquesta Recopa de Basilea, quilòmetre zero de la massiva mobilització blaugrana, amb més de 30.000 aficionats, preàmbul del que va passar en les noves generacions: "Neeskens, sí; Núñez, no!" es va sentir a la plaça de Sant Jaume quan l’equip celebrava aquest títol europeu. Va ser quan el president va decidir prescindir d’ell, cinc anys després de convertir-se en un dels jugadors més estimats per l’univers culer.

Núñez havia decidit apostar per l’arribada del danès Allan Simonsen sense calibrar l’impacte que suposava aquesta mesura. Als carrers, a l’estadi, a la plaça de Sant Jaume.... Aquest càntic es va transformar en pura rutina esquinçant emocionalment el club fins al punt que el president va arribar a dir que posaria el seu càrrec a disposició de l’assemblea de compromissaris. Era el maig del 1979. Núñez va seguir fins al 2000; Neeskens, no.

Ídol de la modernitat

Com a futbolista, Neeskens havia assolit la glòria amb aquell irrepetible Ajax que va conquerir tres Copes d’Europa consecutives (1971, 1972 i 1973), pròleg del seu fitxatge pel Barça que va provocar una dimensió sentimental perquè significava la marginació del Cholo Sotil, aquell davanter centre peruà a qui encara en l’època franquista se li va retardar la documentació per permetre-li la seva condició d’oriünd.

Notícies relacionades

Nova destrossa de Pogacar al Tour en la cronoescalada

Iris Tió, nedadora: "Somio a liderar Espanya com ho van fer Carbonell, Mengual o Fuentes"

Neeskens va ser un ídol de la modernitat blaugrana, transformat en un model per a moltes generacions d’aficionats que el van tenir com la seva referència. Aquell look agosarat, amb la melena al vent, aquelles patilles i les turmelleres blanques van deixar la seva marca visual en milers de culers. Va arribar, òbviament, apadrinat per Cruyff, que en va reclamar el fitxatge. Amb Holanda, va arribar a jugar dues finals d’un Mundial. I les va perdre totes dues. Primer a Alemanya-74 i després a Argentina-78. Va estar cinc anys vestint la samarreta blaugrana abans d’emprendre el viatge als Estats Units. Després, va tornar anys més tard. Va ser el 2006 i com a ajudant a la banqueta del també holandès Frank Rijkaard.

Amb la seva mort inesperada s’acaba el record del futbol agressiu, incansable i persistent que va regnar al Camp Nou en la dècada dels anys 70. El futbol del segle passat.