El Girona entra a l’aristocràcia
L’equip de Míchel es presenta en el gran torneig europeu contra el PSG de Luis Enrique. La presència en la competició és un premi a l’extraordinària feina feta la temporada passada. Els debutants competiran i disfrutaran a París.
Cristhian Stuani agafa la pilota amb delicadesa. Té una cosa especial: les estrelles negres se sobreposen al blanc del cuir. La mira com si mai n’hagués tingut una a les mans. En l’entrenament previ a partir cap a París, l’uruguaià s’atura un moment. L’observa entre les seves mans. N’ha trepitjat moltes en la seva carrera. Les ha convertit en gols, regats i desmarcatges. Ha sigut el seu amo, però aquesta mai l’havia tocat. Aquests últims anys han vingut carregats de moltes primeres vegades. I avui es donarà la que més desitja. Després d’una temporada històrica, l’equip de Míchel ja està a París per complir el somni de ser amb l’aristocràcia europea. La seva primera Champions està a punt de començar i Stuani està més que preparat per lluir el braçalet de capità en el primer partit continental del club de la seva vida.
En el futbol no hi ha rivals petits, diuen. Si algú pensa en el Girona, probablement l’últim que se li acudeixi sigui aquest adjectiu. Històric, compromès, lluitador, determinat, tossut… però mai petit. La tenacitat de Míchel i la seva plantilla els va recompensar amb una temporada excepcional l’any passat. Però el fet, fet està. Toca afrontar nous reptes i, sens dubte, el més desitjat és la Champions. Per primera vegada en la seva història, els 11 elegits per trepitjar la gespa d’inici contra el PSG al Parc dels Prínceps escoltaran avui l’himne de la Champions. Pocs escenaris hi ha més majestuosos per iniciar-se en l’etapa europea que l’estadi parisenc.
"És molt especial", confessava Stuani abans del que serà el seu primer partit de la Champions en la seva carrera. "Quan poses el cap sobre el coixí a un li venen situacions. Hi he pensat molt, tinc ganes d’ajudar l’equip. Tinc moltes ganes de fer un gol… o dos, els que es puguin [Rialles]. Tot el camí que he hagut de viure en el futbol em servirà per al partit de demà. No només pel que significa per al Girona jugar la Champions. És una sort i un privilegi poder disfrutar d’un partit com aquest. No l’hi podré agrair prou a Míchel. És un dia somiat i ho aconseguiré amb el club de la meva vida", va afegir el capità, que avui serà titular, com va afirmar Míchel. "Stuani es mereix estar l’onze. Porta molts anys amb aquesta samarreta. S’ho mereix més que a ningú. Estem il·lusionats, motivats. És un somni i s’ha de disfrutar. El creixement d’aquest club es demostra amb moments com aquest", va confessar el míster.
Competir i disfrutar
Malgrat la immensitat de la cita, Míchel no pensa donar-li més espai mental del necessari. El Girona va a París a competir, però també a disfrutar. Del premi a tant esforç i del que puguin fer sobre el verd. El tècnic madrileny sap el que significa per a la seva gent aquells 90 minuts. No només per al club, sinó també per a la ciutat. Molts aficionats (gairebé un miler) estaran avui a la capital francesa per no perdre’s el debut. París s’ha omplert de samarretes blanc-i-vermelles i el català es barreja amb el francès als carrers. La ciutat de l’amor, o de la llum, rep un equip enamorat de la seva filosofia amb una brillantor especial.
Luis Enrique els rep totalment embadalit pel seu rival. "Soc fan del Girona per la filosofia del club. M’agraden els entrenadors joves, amb valentia de jugar a l’atac i crear des d’enrere", confessava ahir el tècnic asturià. "Soc fan de Míchel i demà rebran el seu premi en un estadi històric. Espero que no juguin tan bé durant el nostre partit, però els desitjo el millor durant tota la temporada. No canviaran el seu patró i, a excepció de contra nosaltres, espero que contra els altres ho guanyin tot. He de dir que l’any passat vaig veure tots els seus partits. Va ser un dels equips més divertits de veure, amb un futbol meravellós i amb un entrenador formidable", va afegir.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Els Boixos Nois, la cara catalana del fenomen ultra
- Educació a catalunya Mireia Dosil i Carles Granell: "Urgeix un grau d’Educació Matemàtica i l’especialitat a primària"
- El somriure de l’‘Un, dos, tres…’ que va viure amb el dolor
- Xarxes de narcotràfic aprofiten la temporada d’esquí per moure droga
- El gimnàs sense miralls
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- El Barça suma una treballada victòria en la visita al Laguna Tenerife (91-95)
- Ruth Chepngetich firma una marató per a l’eternitat
- Sinner reafirma el número 1 de l’any al guanyar Djokovic
- La sobrecàrrega castiga el futbol