La Premier i Super Mario

El mercat de fitxatges encara continua obert en alguns països, com tampoc s’han tancat els diferents debats al voltant dels mesos més frenètics de l’any per a la indústria del futbol. ¿Té sentit que el mercat no acabi abans de l’inici de les competicions? ¿No és un desavantatge competitiu que no hi hagi una norma comuna almenys a nivell europeu? I l’elefant a la sala sobre el qual pocs s’atreveixen a parlar: ¿què passarà el dia que la Premier League implanti el seu propi sistema de fairplay financer i com afectarà la salut econòmica i esportiva de la resta de lligues?

Un executiu del futbol espanyol, que coneix bé les tripes financeres dels clubs, em recordava una vegada que el mercat de traspassos és com un sistema de canonades a través del qual els diners flueixen per tot el sistema. I, com no podia ser de cap altra manera, els diners comencen sortint d’Anglaterra: amb el que gasten els seus clubs comprant el millor –no sempre– de cada país, la resta dels equips activen la seva maquinària per reinvertir en altres adquisicions.

Així, no és casualitat el que apuntava aquesta setmana la UEFA al seu últim informe: el preu mitjà d’un jugador nouvingut a la Premier League és de 15,6 milions d’euros, entre tres i quatre vegades més que el preu mitjà d’una arribada a la Serie A o LaLiga. Aquesta diferència serien les plusvàlues per traspassos que obtenen els equips, en el nostre cas espanyols, i que en part han sigut històricament determinants en la seva sostenibilitat econòmica.

Només aquest estiu, Anglaterra ha deixat 222 milions a França, 213 a Espanya, 171 a Itàlia i 146 a Alemanya. Entre els clubs anglesos, ells mateixos van mobilitzar 1.313 milions en traspassos a nivell domèstic. Dit d’una altra manera, la Premier ha sigut històricament el Super Mario que ha arreglat les canonades del sistema perquè fluïssin els diners. ¿Les seves eines? Ni blocs ni bolets que donen superpoders, sinó uns propietaris amb recursos gairebé il·limitats i un fairplay financer que els permetia estirar bastant el braç.

Per això, les normes de la UEFA que limitaran la despesa esportiva al 70% dels ingressos i la perspectiva de noves normes a la Premier seran aplaudides, tot i que potser de manera tímida, per alguns. Permetrà una retenció més gran del talent, però molts clubs hauran d’accelerar la transformació del seu model. La sequera no serà tan intensa com la de la covid, però tot apunta que ja no serà una canonada de tant cabal.

Notícies relacionades

Radiografia de l'economia del Barça: "Hem passat de l'UCI a planta"

El Barça renova Ansu Fati fins al 2028 i el cedeix al Mònaco

I els estadis seguiran plens

La UEFA ha llançat alguns dards a la Superlliga, i el seu últim informe segueix aquesta línia. L’organisme ha defensat l’actual sistema amb les dades d’assistència als estadis, que el 2023-2024 van arribar a una xifra rècord de 229 milions d’espectadors acumulats. En aquest rànquing, LaLiga EA Sports nota els efectes del trasllat del Barça, que fa que l’assistència acumulada se situï en uns 11 milions de persones (-2% respecte a 2022-2023), davant els 11,7 milions de la Serie A (+4%), els 12,1 milions de Bundesliga (-8%) i els 14,7 milions de la Premier (-4%).