El nen surt aquesta nit

El meu pare era un gran lector… Recordo Sant Pol i les seves sessions interminables de lectura. Hores i hores assegut en una incòmoda cadira del menjador combinant de vegades diversos llibres alhora. Quan li preguntava per què ho feia allà assegut havent-hi còmodes butaques al saló, contestava que, al fer-ho així, evitava la temptació d’adormir-se per un excés de confort.

Quan a mi o a qualsevol dels meus quatre germans ens donava per sortir de nit, la cosa es complicava, perquè tots sabíem que no es retiraria a descansar i que seguiria allà amb la seva lectura, sense queixar-se, fins que arribés l’últim de la seva llorigada. Així era ell.

Jo no soc tan savi, ni tan savi ni tan pacient, però diumenge, veient el partit de la selecció espanyola en aquest absurd, evitable i estúpid invent de la Nations League al qual només li falta l’apèndix de Gran Trofeu Campofrío per la seva intrascendència, em va venir a la ment el meu estimat pare. A mi, la selecció espanyola, com a ell, m’és indiferent. ¡I no saben com! Però el que ja no em resulta fútil és el que es deriva dels seus partits quant als jugadors del Barça es refereix, amb els antecedents més recents de lesionats en els seus partits com Pedri, Gavi o Fermín. I és que aquests partits anodins de la maleïda selecció s’han convertit en un desfici i un maldecap…

Sensació d’intranquil·litat

Notícies relacionades

Lewandowski, quarti últim capítol

Mbappé acoloreix el debut de Xabi

¿I què té a veure tot això amb el meu pare? Els ho explico: Avui, desgraciadament, ell ja no hi és per esperar-me pacientment que jo torni. Avui soc jo el que espero els meus, i aquesta sensació d’intranquil·litat té moltes similituds a la inquietud que experimento quan Lamine Yamal surt de nit a jugar amb la selecció, i vaig fer com feia ell… En el moment que es va decidir el canvi del de Rocafonda, jo vaig respirar alleujat, vaig apagar immediatament el televisor i vaig poder marxar a descansar tranquil: el nen ha sortit a divertir-se, no ha passat res greu, està sa i ha tornat a casa. Un dia menys de petits tornejos, un dia menys de perill, un dia menys de disbarat.

Dolços somnis.